La Fiscalia ha reiterat la seva demanda de quatre anys de presó, dos d’ells ferms, per a l’acusat del cas CBD, a més d’una multa de 3.000 euros. Aquest cas, que ha guanyat gran ressò mediàtic, gira al voltant de l’acusació del Ministeri Fiscal per tinença i presumptes intents de tràfic de productes amb CBD per part d’un resident que va ser detingut a la frontera.
Durant el procés judicial, la Fiscalia ha utilitzat diversos arguments per consolidar la seva postura, emfasitzant la consideració de la flor de cannabis com a substància estupefaent, independentment de la concentració de THC. “Pel que fa a la legislació andorrana, no es pot comparar amb les normatives dels països veïns”, ha argumentat el Ministeri Fiscal, invocant el Conveni de Nova York que especifica que qualsevol derivat de la planta de cannabis s’ha de considerar estupefaent.
La causa ha estat marcada per qüestions tècniques i contradiccions en el relat dels testimonis. Una treballadora governamental, especialitzada en la regulació d’aquests productes i qui ha participat en l’emisió de la circular que va fer Govren recordant la normativa, ha declarat que “està prohibit vendre productes CBD en format flors i resina independentment de la concentració de THC”, tot i reconèixer que països com França van aixecar la prohibició recentment.
Qüestions Clau de la Fiscalia
-
Concepte de droga
La Fiscalia ha destacat la normativa andorrana per justificar la qualificació del CBD com a droga. Argumenta que, segons el Tribunal de Corts, “qualsevol producte que alteri la consciència es considera droga tòxica”, sense tenir en compte el percentatge de THC. -
Percentatge de THC
Tot i que el percentatge de THC en els productes amb CBD no és elevat, el Ministeri Fiscal ha remarcat que el tribunal andorrà considera que aquest factor és “indiferent”, mantenint que la flor de cannabis es classifica com a estupefaent pel seu origen i no per la seva concentració en THC. -
Presumpta finalitat de tràfic
La Fiscalia defensa que l’acusat pretenia distribuir la substància. L’acusat, segons consta, va admetre que portava marihuana, una afirmació que un dels agents implicats no va poder corroborar clarament en la seva declaració. Així mateix, la Fiscalia argumenta que el pes dels 503 grams de CBD, juntament amb altres 200 grams trobats al seu domicili, són prova suficient per inferir la intenció de tràfic. -
Col·laboració amb la Policia
El Ministeri Fiscal ha qüestionat la manca de col·laboració de l’acusat amb les autoritats, indicant que es va negar a un registre voluntari del seu domicili. Això ha estat considerat un element incriminatori pel ministeri, suggerint una possible falta de transparència per part de l’acusat. -
Certificat mèdic i consum propi
Un altre punt de fricció ha estat l’ús del CBD per a finalitats mèdiques. Tot i que la Organització Mundial de la Salut (OMS) va reconèixer el 2017 el CBD com un tractament per a l’epilèpsia, la Fiscalia ha subratllat que “no es pot dir que el CBD serveixi per tractar altres dolències”. A més, s’ha indicat que no es va aportar cap certificat mèdic que justifiqués el seu ús personal.
Noves crítiques al Raonador del Ciutadà
El Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, també ha estat objecte de les crítiques de la Fiscalia per la seva implicació en el cas. La Fiscalia ha qüestionat que Cañada donés una entrevista a RTVA, on va parlar del cas i va denunciar la seva percepció d’una aplicació excessiva de la llei. Així mateix, el ministeri ha considerat inapropiat que el Raonador fes un informe destinat al Tribunal de Justícia sobre la situació de les botigues de CBD al país. “És el Tribunal i la Fiscalia els que han d’emetre aquest tipus d’informes, no el Raonador”, ha sentenciat.
Amb aquestes consideracions, la Fiscalia ha sol·licitat que s’imposi una sentència de quatre anys de presó per a l’acusat, amb dos anys mínims ferms, juntament amb la seva expulsió del país i una multa de 3.000 euros. Per la seva part, la defensa argumenta que el seu client desconeixia que els productes fossin il·legals, en virtut del que qualifica com un “error invencible”, al·legant que l’acusat mai hauria introduït els productes al país si hagués conegut la seva il·legalitat.
