Espanya va viure ahir una jornada de confusió i incertesa amb relació a la reobertura de les fronteres internacional. Després que al matí, la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, anunciés que s’obririen les fronteres terrestres espanyoles amb França i Portugal el dilluns 22 de juny, coincidint amb el primer dia després de la finalització de l’estat d’alarma, la Moncloa va enviar una «nota aclaratòria» a la tarda on assegurava que la mobilitat exterior «podrà prorrogar-se més enllà de l’estat d’alarma». Des de l’Executiu, van aclarir que la data que va presentar la ministra és «temptativa» i no pas definitiva, després que el ministre d’Exterior portuguès aclarís que una decisió com aquesta no només és competència espanyola sinó que des de Portugal també hi tenen a veure.
D’aquesta manera, al text confirmen el que ja havia avançat fa unes setmanes el mateix president, Pedro Sánchez, quan va assegurar que Espanya havia fixat el dia 1 de juliol com a data oficial per donar la benvinguda novament al turisme estranger. D’aquesta manera, a la nota, la Moncloa va corroborar que l’obertura de la «mobilitat internacional segura» tindrà lloc a partir de l’1 de juliol.
Però la pressió dels països competidors van obrir aquest nou escenari, on algunes regions podrien rebre turistes abans d’aquesta data. De fet, el govern espanyol ja va parlar d’una obertura «gradual i coordinada» primerament als arxipèlags, ja que són indrets fàcilment de controlar i fer-ne un seguiment, i a la vegada, tenen ja molt poca reminiscència del virus de forma demostrada al llarg de les darreres jornades. De fet, no només Maroto es va expressar en aquesta línia, ja que el ministre de Transports, José Luis Ábalos, també va fer declaracions on obria la porta a avançar aquesta primera data anunciada pel mateix Sánchez.
El ministeri de Turisme sempre va mantenir que les primeres fronteres que s’obririen serien les terrestres, concretament les limítrofes amb França i Portugal, però mai s’havia atrevit a anunciar un canvi com ho va fer ahir la seva titular. Un moviment sobre el qual, de moment, no s’ha mencionat explícitament el cas d’Andorra, tot i que el país també estaria inclòs en aquest cas concret.
Guerra pel turisme mediterrani
En aquest context, hi ha països que ja han començat a moure fitxa. Itàlia, que va ser el gran afectat de l’arribada del coronavirus a Europa, ja va obrir les seves fronteres el passat dimecres. I és que, seguint la línia mediterrània, països com Grècia, Portugal o Croàcia, directes competidors d’Espanya per la tipologia de turisme, tantegen la possibilitat d’obrir el pròxim 15 de juny amb certes condicions, per tal de ser els primers en la línia de sortida d’una cursa que es preveu complicada per tot el context de crisi que encara sobrevola arreu del món.
La capacitat d’atracció turística espanyola és de 20,1 milions de persones. Però és previsible que enguany les dades no es puguin ni tan sols acostar a aquestes xifres, no només per la por latent al contagi, sinó també per la pèrdua adquisitiva general per la crisi econòmica que ha derivat la pandèmia.
