Emocions. Amb cadascuna de les seves lletres i a flor de pell. Això és el que es va sentir ahir al vestíbul de la Llacuna, on es va inaugurar l’exposició fotogràfica dels Special Olympics que suposa l’últim treball de Pep Aguareles. Emocions però per partida doble: per la competició que representa l’esport en majúscules i per l’homenatge a un gran fotògraf que va morir el 20 de gener.
En aquest sentit, i davant d’un públic de més de 80 persones, la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol va celebrar el nom de l’exposició perquè «realment les imatges i els Jocs ens han emocionat» i, especialment, «perquè gira al voltant dels Special Olympics i d’una persona molt estimada en aquesta casa».
Marsol va definir els tres dies de competició com inoblidables, intensos i «molt importants per a tots», ja que «vam poder gaudir amb tots els nostres atletes de com es fan les coses ben fetes». Tanmateix, es va emocionar al parlar d’Aguareles, que «ens va deixar a tots un gran buit», i aquesta és una manera «de retre un homenatge senzill però sentit, simple però intents, com era ell, una persona intensa que ha deixat una petjada molt important».
El comú d’Andorra la Vella va demanar al fotògraf cobrir l’esdeveniment i «d’entrada li va sobtar una mica però que s’hi va implicar molt i n’ha sortit una gran obra. Va saber viure molt bé els Jocs dels Special Olympics i transmetre aquestes emocions», afegia Marsol. Però Aguareles no va treballar sol sinó que va voler compartir el projecte amb els seus alumnes.
En aquest sentit, la Lidia explica que «quan en Pep ens va proposar formar part d’aquest esdeveniment dels Special Olympics ens va fer molt respecte perquè semblava que darrere d’una càmera seria molt difícil connectar amb els atletes. Però després de cinc minuts fent fotos ens vam adonar que era totalment al contrari. Vam entrar a un altre món, al món de les emocions, dels valors, del respecte, les abraçades i els petons. La càmera, en compte de ser un impediment, ens acostava a ells». «Parlem d’una competició però el que vam aprendre és que no hi ha millors ni pitjors, bons ni dolents, el que importa és com som i l’esforç que fem», apuntava.
L’exposició, que es podrà visitar durant un mes, ha estat coordinada per Montserrat Altimiras i recull el treball de set alumnes del taller de fotografia, a banda del mateix Aguareles. «Ha estat una feinada per a ells escollir les imatges, havien de buscar les més emotives però que estèticament i tècnicament fossin les més correctes. S’havien de regir per tot un compendi i aquí podem veure 32 imatges més 14 del Pep, que les hem posat en una tira única, no per separar-les, sinó perquè ell va estar a més actes i així es pot seguir la seqüència de tot el que van ser els Jocs: des de la torxa i la inauguració fins la cloenda», expressava.
«Quan va morir el Pep els alumnes es van quedar amb el projecte a mitges, però ens vam reunir amb ells i ens van dir que els agradaria poder continuar. Va ser aquí quan amb el Jan i amb direcció de cultura vam dir de tirar endavant tot aquest projecte i d’ajudar-los perquè ha estat molt dur per tots», va concloure emocionada.
