El discurs del cap de Govern, Xavier Espot, la setmana passada durant la festa magna, en què va anunciar les mesures per donar resposta a les diferents demandes de la gent gran, encara continua portant cua. Primer va ser la federació de la gent gran, que va puntualitzar que no veia amb bons ulls l’opció de donar un servei de podologia als padrins a les cases pairals, mentre que ahir es va pronunciar el Col·legi de Podòlegs, que avala la tesi de la gent gran sobre els casals d’avis i, a més, matisa que el servei als Centres d’Atenció Primària (CAP) només caldria donar-lo a Encamp i el Pas de la Casa, ja que en aquesta parròquia no hi ha consultes de podologia.
«Com que el Ministeri de Salut vol que la podologia entri per la CASS, també volen que la gent gran tingués un podòleg a prop de casa, de manera que nosaltres vam dir que això dels CAP es podria mirar, però només als llocs on no hi hagi consultes de podòlegs», va explicar la presidenta del Col·legi de Podòlegs, Nerea Miguel. Per exemple, a Andorra la Vella o Sant Julià de Lòria, on hi ha moltes consultes, no faria falta cap podòleg al CAP, perquè la gent gran té al seu abast moltes opcions relativament a prop de casa. Segons Nerea Miguel,«no té cap sentit que et desplacis al CAP, on no hi ha ni l’instrumental necessari, ni la maquinària, ni el mobiliari». A més, «la gent dels CAP no sabien res d’això i tampoc estan d’acord, ja que han de destinar un lloc i un temps que no poden fer servir, perquè tenen altra feina, així que la idea no pot ser com l’han explicat des del Govern, perquè no és un servei que es pugui generalitzar», va afirmar.
Miguel descarta les cases pairals, una opció que també és vista amb recel per Zapatero
Sobre el protocol per donar aquest servei, des del Col·legi de Podòlegs puntualitzen que no es tracta només de cedir un espai al CAP, sinó que «hi ha d’haver algú que vulgui fer-ho» i, a més, com que «no ens han proposat cap condició, encara no hem dit res a ningú, perquè jo no puc endevinar si hi ha algun col·legiat que li interessi donar aquest servei», va precisar Miguel. De fet, «no hem concretat res, perquè vaig avisar que no aniria cap podòleg als CAP on ja hi hagi consultes de podologia, i els que no n’hi hagi, es pot mirar, però no m’han dit de quina manera, no sabem res més».
En aquest sentit, els podòlegs no volen precisar quin seria el protocol i les condicions en què es donaria aquest servei fins que el Ministeri de Salut no en suggereixi un. «Treballar en un CAP no és el mateix que fer-ho en una consulta», va matisar. A més, «estem pendents de la CASS, ja que se suposa que això seria un servei que cobriria la seguretat social, i encara no ens ha cridat per parlar», va afirmar sobre si la podologia entrarà a la cartera de serveis de la parapública.
Quant a les cases pairals, on Espot va dir que també es donaria servei, la presidenta dels podòlegs assegura que «a mi no m’han dit res». En aquest sentit, Miguel coincideix amb el president de la federació de la gent gran, Fèlix Zapatero, ja que, igual que en el cas dels CAP, en segons quines zones hi ha consultes de podòlegs a prop dels casals. «Si el servei és el mateix, el col·legi té uns preus mínims establerts, i el que no podem fer és cobrar diferent segons on es doni el servei», va explicar. De fet, «hi ha opcions millors, com ara a les residències de gent gran, i per això no li veig cap sentit al fet que hi hagi podòlegs al CAP i a la casa pairal», va emfatitzar.
