Els dietistes i nutricionistes adverteixen que l’augment de preus canviarà els hàbits de consum de la població, i un d’ells és l’alimentació. «Segurament no comprarem tant, mirarem més i tirarem menys», va assegurar la dietista i nutricionista Katia Durich. En aquest sentit, l’evolució de l’IPC continua mantenint un comportament alcista, com es pot observar, per exemple, en el preu dels productes frescos, el qual ha passat del 10,8% el mes de maig fins al 13,3% al juny. Recentment, les dades indiquen que l’IPC avançat del mes de juliol se situa en el 7,6%. Per tant, no només és cada cop més car comprar, sinó que, com a conseqüència, moltes famílies amb un poder adquisitiu més baix «hauran de cercar alternatives més econòmiques que no ofereixen ni la mateixa qualitat ni el mateix valor nutricional», va indicar la dietista i nutricionista Yolanda Mayans.
Per part dels professionals, es promou el seguiment de la dieta mediterrània. Tanmateix, aliments com la carn, el peix i el mateix oli d’oliva, entre altres, s’han encarit, fet que «obliga que molts desestimin el consum directament d’aquells aliments que no es poden permetre adquirir», va assenyalar Mayans. Així, amb la situació inflacionista actual, és més difícil menjar aliments frescos cada dos dies, però Durich va explicar que «el 2018, el consum de verdures i sobretot de fruites ja era baix», destacant el reduït consum en el grup d’edat més jove, de 12 fins a 24 anys, en el que únicament el 9,2% complia la recomanació de cinc racions al dia, segons es recull a la segona Enquesta Nutricional d’Andorra (ENA 2017-2018), en la qual la nutricionista va participar. Addicionalment, aquesta va detallar que en comparació a l’estudi ENA del 2005 s’observaven consums inferiors de tots els grups d’aliments, i únicament augmentaven els ous i les carns blanques. Hi havia disminucions importants de verdura, fruita, llet i derivats làctics. Per tant, Durich va analitzar que «aquestes dades segurament no augmentaran amb la crisi alimentària actual», i també va recordar que «els nostres avis tampoc menjaven carn o peix cada dos dies, i no ingerir tanta proteïna animal pot resultar fins i tot saludable si la substituïm per proteïna vegetal com els llegums o els cereals», una solució que adquireix la població vegana i vegetariana. Tanmateix, va valorar que «davant l’augment de preus, és cert que els llegums i els cereals no ofereixen preus tan alts com la carn o el peix, però dependrà del fet si s’opta per una versió més ecològica o no».
Altrament, l’increment dels preus en els productes alimentaris també pot empitjorar la condició de les persones que tenen problemes de salut, «agreujant el seu pronòstic i la manca d’adhesió al mateix seguiment del tractament prescrit», va assenyalar Mayans. Així, des de les consultes de dietètica i nutrició s’estan adaptant a la situació actual. Per exemple, Durich va assegurar que ella, a més de prescriure un menú tancat, explica les freqüències de consum i les equivalències. Així, en lloc de posar dimarts salmó amb mongeta verda, recomana peix blau amb verdura sense patata, per no condicionar a la gent o ofuscar-la en el moment de seguir la pauta dietètica.
Per acabar, un dels factors principals que també influiran en la transformació dels hàbits és el canvi climàtic. «Ens haurem d’adaptar des de l’arrel, no només mirant el contingut del plat, sinó també la provinença dels ingredients, l’envàs, el lloc de cultiu o les condicions de recol·lecta», va afirmar Durich. Per la seva banda, Mayans va afegir que «està clar que el canvi climàtic està condicionant el tipus d’aliments a ingerir, i la variació climatològica ha afectat els tipus de cultius així com també repercuteix en la disponibilitat dels aliments de temporada».
