Els joves són un dels col·lectius més actius en la demanda d’habitatge públic, però també un dels que presenten més dificultats per completar el procés d’adjudicació. Actualment, el 25% de les sol·licituds presentades a l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) provenen de persones menors de 35 anys. Tot i això, més de la meitat de les renúncies registrades també corresponen a aquest segment de la població. Les causes són principalment econòmiques o logístiques. Segons ha explicat la directora de l’INH, Marta Alberch, als microfòns de RTVA aquest dimecres: “Quan fan números, entre el trasllat i el 30% destinat al lloguer, no els hi surt a compte”. També ha afegit que “hi ha persones que han trobat pis durant el procés d’adjudicació”.
Molts joves, a més, no poden acreditar un contracte de lloguer vigent, una condició imprescindible per optar a l’habitatge públic. Alberch ha reconegut que “hi ha una part important de sol·licitants que no poden demostrar que tenen un contracte de lloguer”. Aquest fet afecta especialment persones joves, separades o que viuen amb familiars o en allotjaments turístics.
Des de l’activació del registre, l’INH ha rebut un total de 751 sol·licituds. La mitjana mensual se situa entre les 40 i 50 peticions. “Les sol·licituds estan anant a un ritme adequat tenint en compte el parc públic que tenim a hores d’ara”, ha assegurat Alberch. “Hauria estat molt frustrant rebre 1.000 sol·licituds a l’inici i no poder donar resposta”.
Del total, només 162 han estat resoltes favorablement, el que representa un 23%. Prop de 400 han estat desestimades. Els principals motius són econòmics: un 33% dels casos desfavorables no arriben als ingressos mínims requerits i molts superen el llindar del 30% dels ingressos destinats a l’habitatge. A banda dels joves, també tenen dificultats famílies separades o persones en situacions de transició residencial.
El perfil dels sol·licitants està format per tres grans col·lectius: joves, persones jubilades i famílies monoparentals. “El perfil està molt repartit”, ha dit Alberch. Les edats dels demandants van dels 20 als 80 anys i les unitats familiars tenen una mitjana d’1,8 persones.
De cara als motius de les renúncies, la directora ha manifestat que actualment el parc públic d’habitatge inclou tres edificis ja adjudicats: el Pellicer, a Sant Joan de Caselles; el Tobira, al centre d’Andorra la Vella; i un tercer a Sant Julià de Lòria, amb tipologies diferenciades. “El de Sant Julià té més pisos per a famílies”, ha detallat Alberch. “El de Canillo és a les parròquies altes i el del centre és més urbà”.
Al setembre està prevista una nova oferta pública als edificis Roureda de Sansa i l’antic Hotel Hermus, a Encamp. Per al 2026, s’han anunciat noves promocions a Ordino, Arinsal, Andorra la Vella i Encamp. El cas d’Arinsal és especialment significatiu per la seva dimensió, amb 70 habitatges. “Pot ser complicat, no només pel risc de renúncies, sinó també pel fet que serà un procés molt llarg”, ha apuntat la directora.
Amb l’objectiu d’ajustar l’accés a l’habitatge públic a la realitat de la demanda, l’INH preveu revisar els requisits d’accés un cop expirada l’oferta pública de setembre. “Volem veure quins col·lectius queden fora i fer canvis a partir d’aquí”, ha afirmat Alberch. Ha deixat clar que “cap a la baixa ja no es poden tocar els ingressos”, però que “cap amunt, per a famílies o col·lectius específics, es pot intentar”. Només un 15% de les denegacions han estat per superar els ingressos màxims. També es valoren ajustos en la puntuació per beneficiar perfils que queden habitualment al final del procés. “Sempre hi ha col·lectius que queden enrere i se’ls pot ajudar a pujar una mica els punts”, ha dit.
La situació de l’habitatge es manté tensionada. “Això no es pot negar”, ha admès la directora. “El que s’està fent són petits passos i alguns més grans, com el parc públic”. Així i tot, ha remarcat que “només amb això no se solucionarà la problemàtica” i que “calen altres mesures per ampliar l’oferta al mercat”.
L’INH treballa actualment amb la Comissió Nacional de l’Habitatge per preparar noves mesures estructurals de cara a l’any 2027, quan es preveu l’aixecament de les pròrrogues dels contractes de lloguer. “Estem treballant propostes més definitives per traslladar-les a Govern”, afegint que “no volem fer propostes de canvis a curt termini, busquem solucions amb seguretat jurídica i estabilitat”, ha conclòs.
