L’Associació de Bombers A118 ha alertat de l’increment de la complexitat dels incendis estructurals i ha reclamat una revisió del model actual de resposta dels serveis d’emergència per adaptar-lo a la realitat operativa. El posicionament arriba arran del recent incendi a Arinsal, el qual, segons el col·lectiu, ha evidenciat “una elevada complexitat operativa i tècnica”. Des de l’associació consideren que aquest episodi no és un fet aïllat, sinó un reflex de l’evolució dels escenaris d’intervenció, marcats per edificis més alts, estructures més complexes i l’ús de nous materials constructius. “Aquesta transformació incrementa el risc i exigeix una capacitat de resposta adaptada a aquesta nova realitat”, assenyalen.
Tanmateix, denuncien que aquesta evolució no ha anat acompanyada d’una adaptació equivalent dels recursos. Segons exposen, el Cos de Bombers treballa sovint “sota mínims operatius” en escenaris d’alta exigència, una situació que s’agreuja amb l’augment de la població i els períodes d’alta afluència, els quals incrementen la càrrega operativa sense un creixement proporcional dels efectius. En aquest sentit, alerten que existeix una “desconnexió estructural” entre les necessitats del servei i els recursos disponibles, remarcant que la capacitat de resposta es manté gràcies a “la professionalitat, la vocació i la implicació” dels membres del cos, així com a la seva organització interna i, en molts casos, a la disponibilitat dels efectius més enllà del servei ordinari.
Segons exposen, el Cos de Bombers treballa sovint “sota mínims operatius” en escenaris d’alta exigència, una situació que s’agreuja amb l’augment de la població i els períodes d’alta afluència
L’associació també assenyala que, malgrat els esforços de la direcció per adaptar-se a les necessitats del servei, aquests han d’anar acompanyats d’una planificació i uns recursos alineats amb la realitat actual. Així mateix, critiquen que en els darrers mesos s’han impulsat regulacions rellevants sense incorporar de manera efectiva el criteri tècnic dels professionals que intervenen directament en les emergències. “Som nosaltres qui coneixem de primera mà la realitat operativa”, remarquen, insistint en la necessitat que aquest coneixement es traslladi a la presa de decisions.
En paral·lel, el col·lectiu recorda que el cos ha assumit en els darrers anys un increment notable de funcions i responsabilitats, com ara nous serveis de muntanya amb rescats nocturns amb helicòpter, el desenvolupament de serveis sanitaris avançats, l’augment de les tasques de prevenció, la participació en operatius fora del territori o la gestió de la teleassistència, entre d’altres. A això s’hi suma, segons denuncien, l’assumpció de funcions que no són pròpies d’un servei d’emergències, com el condicionament de la calçada en situacions no vinculades a emergències.
El col·lectiu recorda que el cos ha assumit en els darrers anys un increment notable de funcions i responsabilitats, com ara nous serveis de muntanya amb rescats nocturns amb helicòpter
Davant d’aquesta situació, l’Associació A118 planteja un seguit de demandes, entre les quals destaquen l’augment dels efectius operatius, la revisió del dimensionament del Cos, la redefinició de funcions que no li corresponen, una estructura adaptada al creixement urbanístic, la incorporació efectiva del criteri tècnic en la presa de decisions i una planificació específica per a escenaris de gran alçada i alta densitat. A més, també reclamen el reconeixement estructural de les funcions assumides, l’establiment d’un protocol de descontaminació amb els recursos necessaris i una cobertura asseguradora adequada al risc real del servei.
Finalment, des de l’associació expressen la voluntat de continuar treballant de manera constructiva en els processos oberts, com el desenvolupament del pla de carrera, però insisteixen que aquests han de basar-se en el respecte al treball tècnic i en la incorporació real del criteri professional. “La seguretat no es pot garantir si les decisions es prenen d’esquena a la realitat operativa”, conclouen, tot remarcant que “escoltar el criteri tècnic no és una opció, és una necessitat”.
