L a majoria dels candidats a representar els assalariats a la CASS coincideixen en destacar que per millorar la situació econòmica de la parapública cal «més control». I una de les qüestions en què creuen que més falta fa és en les baixes per accident laboral, un punt que ja ha sigut motiu de debat diverses vegades ja que la pròpia CASS va detectar «un nombre important» d’incapacitats per malaltia declarades com a incident a la feina. El motiu és fàcil d’explicar: amb la baixa laboral es cobra el 100% del salari, mentre que amb la baixa per malaltia, no.
En aquest sentit, el candidat Jordi Carrión és molt clar: «Hi ha molta gent que abusa de les baixes, és sabut pel poble», afirma, tot afegint que «proposem més controls sobre les baixes i, per tant, més inspectors». Això, al seu entendre, «permetria tant crear nous llocs de treball com controlar la gent que té molta barra». Carrión destaca que aquest fet suposa ara mateix «una de les pèrdues més importants» i que «amb més controls, es guanyarien molts diners».
En el mateix sentit s’expressen Montserrat Neras i Jordi Rubia, que també veuen necessari incrementar les inspeccions. Segons Neras, aquest objectiu es podrà aconseguir amb la història mèdica compartida. «Com que el metge podrà veure tot l’historial d’una persona podria haver-hi més control sobre les baixes», considera. Per la seva banda, Pilar Tomàs coincideix i agrega que per poder controlar més i amb més eficàcia, cal un departament d’inspecció més gran.
La manca de rigor en la despesa de la parapública també indigna a Ismael González i Carles De Unzueta, que a més de demanar el control sobre les baixes laborals, també qualifiquen de «sortida fàcil» parlar d’apujar les cotitzacions i l’edat de jubilació sense abans haver fet un estudi acurat de la situació de la CASS. Finament, Víctor Iriarte deixa clar que es fa un «mal ús» de les baixes i que «per uns quants, carreguen contra tots».
L’edat de jubilació i les pensions
Entre totes les propostes dels candidats a les eleccions de la parapública destaquen, com és lògic, l’edat de jubilació, les cotitzacions i les pensions. Tot i que amb molts matisos, sembla que la majoria de candidats a representar els assalariats no estan d’acord en apujar l’edat de jubilació als 67 anys, especialment quan s’acaba d’anunciar que els professors es podran jubilar els 60. En aquest sentit, consideren que caldria fer un estudi conjunt per determinar en quines professions cal reduir l’edat de jubilació. «Cal una valoració per sector, ja que no és el mateix treballar a l’obra que en una oficina», opina De Unzueta. Pel seu costat, Iriarte creu que aquesta mesura «és molt alarmista» i coincideix en què no totes les feines permeten allargar el moment del retir. A més, opina, «qui contracta gent de 50 anys?», fent èmfasi en què a aquestes persones encara els quedarien gairebé 20 anys per jubilar-se. En el mateix sentit s’expressa Tomàs que creu que la jubilació «ha d’anar lligada a la naturalesa del treball» i remarca que «en les feines d’alt risc no pot ser tan elevada».
En canvi, González considera que «tots som iguals i tots hauríem de tenir les mateixes condicions», per la qual cosa opta per demanar la jubilació als 60 anys per a totes les professions. Una proposta amb la qual també hi creu Rubia. Per part de Carrión, defensa que tothom deixi de treballar als 65 anys però que aquells que ho vulguin puguin continuar. Una opció que també defensa Neras, sempre que hi hagi «algun benefici» per als que segueixen treballant.
Discrepàncies sobre la creació d’una taxa sobre l’alcohol i el tabac
A finals de l’any passat la CASS va fer arribar una proposta al Govern per crear una taxa especial sobre el tabac i l’alcohol que havia de servir per augmentar la recaptació impositiva, que es destinaria directament a reduir el dèficit sanitari. Una idea que genera opinions diverses entre els candidats a representar els jubilats i els assalariats al Consell d’Administració de la parapública.
Així, per part dels treballadors, Jordi Carrión, Montserrat Neras i Víctor Iriarte consideren que seria una bona manera de recaptar més diners i reduir el dèficit. «Tota proposta que sigui per obtenir diners per a les pensions de jubilació és bo», va opinar Carrión. Per Iriarte, es tracta de substàncies que fan pujar la despesa sanitària per les malalties que generen, per la qual cosa veu bé taxar-ho i demana «més campanyes contra el tabac i l’alcohol».
En canvi, Ismael González i Carles De Unzueta no comparteixen la mateixa visió. «Potser seria bo pels números però desgastaríem el turisme que tenim i no cre cque sigui una bona idea», reflexiona González. Per part seva, De Unzueta remarca que «no és la CASS qui ha de fer aqueta proposta, sinó, en tot cas, el Govern» i sentencia que «no s’han de barrejar competències».Jordi Rubia i Pilar Tomàs no es van pronunciar sobre aquesta qüestió.
L’opinió dels jubilats
Pel que fa als jubilats, Enric Riba i Ramon Vidal hi estan a favor. Pilar Cortadella no es va pronunciar al respecte i aquest rotatiu no va localitzar Jacint Risco. Pel que fa a l’opinió de Josep Moral, tot i concedir una entrevista per aquest periòdic, més tard va declinar que la seva opinió sortís publicada.
Pels que hi estan a favor, el més important és recaptar més diners per ajudar a reduir el dèficit. «Hi estic molt a favor, fins i tot pel que fa a les begudes ensucrades, ja que els que beuen tant subre al final comportaran més despeses a la CASS amb malalties com ara la diabetis», indica Riba. També Vidal remarca que «tot el que reverteixi a la CASS ho celebro».
