El Sindicat Penitenciari Andorrà (SPA) ha fet una radiografia de la situació actual del centre penitenciari de la Comella en el marc de la presentació, aquesta setmana, de les esmenes al Projecte de llei qualificada de modificació de diverses normes en l’àmbit penitenciari i penal per part dels grups parlamentaris de majoria i oposició. En declaracions a EL PERIÒDIC, el col·lectiu denuncia que el text s’ha elaborat sense comptar amb els agents penitenciaris, tot assegurant que “en cap moment ens han demanat què ens semblaven les coses ni ens han ensenyat el projecte de llei”.
Una situació que, segons indiquen, es produeix malgrat que el mateix projecte parteix de problemàtiques que havien estat traslladades prèviament pels treballadors. Així, el sindicat insisteix en una reivindicació que defineixen com a estructural i que, apunten, es manté des de fa temps, com és la necessitat que la direcció defineixi un projecte clar de centre o, com a mínim, expliqui quin és el rumb a seguir. “La sensació que tenim és que la direcció va per lliure i fa les coses segons bufa el vent, com si no hi hagués una planificació”, exposen, remarcant que aquesta manca de definició dificulta el treball coordinat i genera incertesa entre els professionals.
“La sensació que tenim és que la direcció va per lliure i fa les coses segons bufa el vent, com si no hi hagués una planificació marcada” – Sindicat Penitenciari Andorrà
Pel que fa al règim disciplinari, l’SPA assenyala la durada dels expedients com un dels principals punts crítics, ja que consideren que els terminis actuals, derivats del procediment administratiu i penal, allarguen excessivament la resolució dels casos. Segons expliquen, el procés inclou diverses fases (com ara informes, comunicacions i períodes d’al·legacions) que fan que la sanció arribi amb retard. “Moltes vegades, quan arriba la sanció, han passat tres o quatre mesos i l’intern ja ni recorda la falta”, indiquen, apuntalant que en alguns casos “fins i tot ja està en llibertat quan es resol”.
En aquest context, el sindicat defensa la necessitat d’establir una relació més immediata entre la infracció i la resposta disciplinària per garantir-ne l’efectivitat. “El que demanem és una acció-reacció perquè tingui un efecte real”, assenyalen, tot considerant que el sistema actual, amb terminis que situen en un mínim de dos mesos o dos mesos i mig, resulta poc operatiu: “Fer una cosa avui i que el càstig arribi dos mesos després és poc útil”. Tanmateix, i en relació amb el règim d’aïllament, l’SPA afirma que actualment no s’han registrat períodes prolongats. “No hem tingut mai més de tres dies una persona en aïllament”, asseguren, tot precisant que aquest règim no implica mesures coercitives, ja que els interns disposen de sortides al pati i accés a dutxa.
“El que demanem és una acció-reacció perquè tingui un efecte real […] Fer una cosa avui i que el càstig arribi dos mesos després és poc útil” – Sindicat Penitenciari Andorrà
Pel que fa a la salut mental, el sindicat apunta a la necessitat de reforçar i estructurar millor el servei, tot destacant que, malgrat la incorporació recent de nous professionals, encara hi ha marge de millora. “Calen persones que s’hi dediquin al 100% i una estructura més clara”, apunten, tot assenyalant que en alguns casos es produeixen situacions en què les indicacions mèdiques poden entrar en contradicció amb criteris de seguretat o amb la normativa interna del centre. En l’àmbit sanitari, en canvi, valoren positivament el servei d’infermeria, el qual consideren que funciona correctament dins de les limitacions existents, tot destacant la tasca del personal. Amb tot, insisteixen que l’àrea de salut mental és “millorable” i que caldria replantejar-ne l’organització.
Finalment, l’SPA posa l’accent en la manca d’un rumb compartit dins del sistema penitenciari, tot assenyalant que no hi ha una definició clara sobre quin model es vol ni cap a on s’ha de dirigir el centre. “Quan es defineixi un projecte i sapiguem cap a on remar, potser tothom treballarà en la mateixa línia”, indiquen. A hores d’ara, però, descriuen la situació afirmant que “la ministra [Ester Molné] va per lliure, la direcció va per lliure, i els agents intentem navegar com podem”, remarcant que, malgrat aquest context, el funcionament del centre es manté gràcies a la “professionalitat” dels treballadors.
