- Les regulacions, una major conscienciació social, la crisi i la meteorologia, causes de la millora mediambiental
CLARA GARNICA
ANDORRA LA VELLA
- El port d’Envalira, espai on s’instal·larà una estació perenne Foto: ONA MORANTE
La tasca per reduir la generació d’ozó a la troposfera comença a donar els seus fruits. L’estudi de la qualitat de l’aire relativa a l’ozó de l’any 2010 elaborat pel departament de Medi Ambient així ho corrobora, ja que per primera vegada des que es mesura públicament aquest contaminant, l’any 2005, ha aconseguit no superar els llindars marcats per la normativa internacional pel que fa a la protecció de la salut humana.
Aquests llindars, fixats per l’Organització Mundial de la Salut, indiquen que el valor objectiu per a la protecció de la salut humana estableix que el màxim de les mitjanes d’emissió diàries no poden superar el valor de 120 micrograms per metre cúbic d’ozó més de 25 dies anuals, sobre un període de tres anys. El valor per al trienni 2008-2010 és de 21 dies, i com a conseqüència per primera vegada no supera el llindar permès.
El cap de la Unitat de Medi Atmosfèric, Marc Rossell, va assenyalar que la rebaixa d’emissions es dóna a nivell europeu i que té com a causa diferents aspectes, entre els quals s’hi troben l’augment de normatives (com és el cas del Reglament per protegir la capa d’ozó, que va entrar en vigor aquest passat setembre), una major conscienciació social sobre la importància de no contaminar, i «la crisi econòmica, que impulsa a les empreses a reduir les despeses, com l’energètica, i a consumir menys», va explicar Rossell. La meteorologia també influeix en les proporcions d’ozó: com més temperatura més creixen les emissions. Per aquest motiu és a la temporada estival quan les emissions d’ozó són més elevades.
El 2010 ha estat, per tant, molt favorable i mostra una tendència progressiva a la millora. Aquesta tendència es va iniciar a partir de l’any 2008. El 2006 va ser el pitjor any des que Medi Ambient comptabilitza les dades. Llavors el llindar dels 120 micrograms per metre cúbic va ser superat fins a 54 vegades, per les 22 d’aquest 2010.
El llindar per a la vegetació/ Les dades positives sobre la protecció de la salut humana durant el 2010 al Principat, però, no es donen pel que fa als límits objectius per a la protecció de la vegetació. El valor objectiu fixat en aquest cas es calcula a partir dels valors horaris enregistrats entre maig i juliol durant cinc anys, i no pot superar els 18.000 micrograms per metre cúbic. En aquest sentit, durant el 2010 s’ha incomplert aquest valor objectiu, ja que la mitjana s’ha fixat en un valor de 20.973. El fet d’incomplir-se el valor objectiu per a la protecció de la vegetació pot provocar, si es manté, «un deteriorament de la vegetació», va assegurar Rossell.
Segona estació fixa / Actualment el departament compte amb una estació fixa a Engolasters, que permet controlar els límits de la vall central, la qual inclou prop del 50% de la població. A part d’aquesta estació es disposa d’una estació mòbil que s’ha anat ubicant a diferents parròquies, i que ha mostrat que les concentracions són similars que les que exposa la d’Engolasters. És a dir, aquesta darrera és plenament representativa del país (inclou al voltant del 90% de la població). Només hi ha una excepció, corresponent al Pas de la Casa. L’estació mòbil ha demostrat que les concentracions al Pas són diferents, segons mostra l’estudi, ja que està influenciat pels vents provinents de la Cerdanya i del sud de França. Per aquest motiu els tècnics de la Unitat de Medi Atmosfèric han sol·licitat al Govern ubicar una estació fixa de referència d’ozó al port d’Envalira, que funcionarà durant tot l’estiu. D’aquesta manera quedarà coberta tota la zona periurbana del país.
Per tot, i malgrat la situació positiva, no s’ha abaixar la guàrdia. L’estudi compara la situació andorrana amb els països veïns, i clou que Andorra «està situada en una «zona de risc donada la seva proximitat amb l’arc mediterrani», malgrat que dins del país, «la generació local d’aquest contaminant és poc significativa». H
Per a més informació consulti l’edició en paper.
