El judici contra l’excap d’Inspecció de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va arrencar aquest dimecres, amb l’acusada imputada per haver-se apropiat de 476.000 euros dels fons de la parapública. Més enllà de la gravetat del delicte, el cas ha posat en evidència un problema social de gran abast: les addiccions al joc.
Els fets es remunten a l’any 2004, quan l’acusada va iniciar un sistema fraudulent que es va perllongar fins al 2018. El seu mètode consistia a apropiar-se dels diners que les empreses deutores de la CASS ingressaven en efectiu i cobrir el forat amb les transferències bancàries realitzades per altres deutors. Aquesta manipulació dels comptes va passar desapercebuda fins al 2017, quan un auditor va detectar moviments sospitosos.
La Fiscalia ha sol·licitat una condemna de vuit anys de presó i el retorn dels 476.000 euros sostrets. Per contra, la defensa intenta rebaixar la pena a tres anys, argumentant que l’import defraudat no va superar els 120.000 euros. L’acusada, segons la investigació, va acudir al bingo unes 3.500 vegades, arribant a gastar diàriament entre 500 i 600 euros.
Davant d’aquest cas, EL PERIÒDIC ha parlat amb Eva Tenorio, presidenta de l’associació Projecte Vida, especialitzada en el tractament d’addiccions. Tenorio destaca la importància de la prevenció i la divulgació per evitar trastorns addictius, assenyalant que “la millor eina per combatre les addiccions és la informació i la sensibilització”. L’associació ofereix grups d’ajuda per a persones amb problemes de ludopatia, facilitant el suport mutu i la recuperació. Segons la memòria d’activitats de 2024, Projecte Vida ha atès 154 persones per diverses addiccions, cinc de les quals per problemes amb el joc. El 2,46% dels casos van ser demandes directes, mentre que el 4,91% van ser gestionats per familiars.
Els tractaments per a la ludopatia combinen teràpia psicològica i, en alguns casos, medicació per pal·liar l’ansietat o la depressió associades al procés de desintoxicació. Tot i això, la presidenta de Projecte Vida alerta que “hi ha un alt percentatge de recaigudes” i que superar aquesta addicció “és un procés complicat i de llarg recorregut”. Més enllà del joc presencial, Tenorio també ha alertat sobre el perill creixent de les addiccions en l’àmbit digital. “Les xarxes socials faciliten l’accés al joc en línia sense control”, afirma. Els joves poden apostar des de les seves habitacions sense que ningú se n’adoni, fet que dificulta la detecció del problema. En aquest context, la divulgació i la prevenció tornen a ser clau per combatre aquesta problemàtica.
Així doncs, la presidenta de Projecte Vida ha incidit que per poder tractar aquests processos, primer ha d’haver-hi una voluntat per part de l’afectat, donat que “si ets major d’edat ningú et pot obligar a recuperar-se”. En aquest procés, el pacient ha de passar per teràpia psicològica o psiquiàtrica, i a partir d’aquí es pren la decisió de quina és la millor teràpia per a la persona demandant d’ajuda. D’altre costat, ha apuntat que “un mateix pot autoprohibir-se entrar al Casino o al Bingo a través del CREI”, un procediment al qual poden accedir totes les persones majors d’edat.
