El Govern preveu portar a la reunió de la Comissió Nacional de Protecció Civil, a finals de novembre, el Pla territorial nacional de protecció civil i la documentació tècnica vinculada. Aquest instrument constitueix el marc que ha d’organitzar la resposta institucional en situacions d’emergència no ordinària. La seva aprovació estava fixada per al juliol del 2025, però l’executiu atribueix el retard a la complexitat tècnica i a l’abast del projecte.
La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha explicat que l’avanç del pla depèn de completar el mapa de riscos, eina que permet identificar i localitzar els perills susceptibles de generar emergències de gravetat. Segons ha dit en resposta a una pregunta de la consellera general de Concòrdia, M. Àngels Aché, l’elaboració d’aquest document requereix integrar informació de diversos àmbits i presenta una dificultat elevada per la seva transversalitat. Tot i això, Protecció Civil ja ha progressat en els treballs i vol sotmetre’ls a revisió per establir un calendari d’aprovació definitiu.
Els treballs inclouen mapes d’inundacions, nevades i risc sísmic, així com la futura posada en marxa del 112 i el CNE
En aquest procés, el Govern ha detallat l’estat del mapa de risc d’inundacions, adjudicat a les empreses Hidroalpin i UPC. Fins ara s’han finalitzat l’inventari de ponts, la detecció d’edificacions vulnerables, la generació d’un model hidrològic nacional i la modelització topogràfica d’alta resolució. Actualment s’estan elaborant els models finals per als mapes d’inundabilitat, amb una primera entrega prevista per al 2025 als nuclis més afectats pels episodis del 1982: Encamp, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella.
Paral·lelament, el departament treballa en els mapes de riscos de nevades, transport de matèries perilloses i activitat sísmica, que es publicaran quan s’aprovi el Pla territorial. També s’ha incorporat la plataforma multirisc ARGOS, destinada a facilitar decisions en fase de prevenció.
Pel que fa al desplegament del servei 112 i del Centre Nacional d’Emergències (CNE), que acumulen endarreriments respecte al calendari legal, el Govern manté la voluntat d’activar-los abans del final de la legislatura. Tot i així, adverteix que la magnitud del projecte i la dependència de calendaris externs dificulten establir una data concreta d’entrada en funcionament.
