E l cap de Govern, Antoni Martí, va reconèixer ahir haver estat notificat sobre el contingut de la nota que desencadenava la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA) el 4 de març, sis dies abans no comparegués davant dels mitjans de comunicació per fer pública l’advertència tramesa pel FinCEN, amb què s’avisava a l’Executiu que l’entitat «era preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals».
Martí va desvetllar el secret a veus en el transcurs de la sessió de control al Govern transcorreguda la tarda d’ahir al Consell General, on els grups de l’oposició van formular 23 preguntes encaminades a desvetllar les conseqüències que tot plegat comportarà, no només per als treballadors i els clients de l’entitat, sinó per a la imatge del Principat, així com per a les seves arques.
Va ser el conseller del grup parlamentari mixt, Pere López, qui, després d’insistir fins a tres ocasions, sostreia al cap de Govern la vertadera data de la notificació per part de les autoritats nord-americanes sobre la seva intenció respecte de l’entitat andorrana. El dirigent de l’Executiu, no obstant, va matisar que «la primera apreciació per part del FinCEN va ser completament informal i absolutament confidencial». De la seva banda, el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, aclaria que aquest primer contacte amb l’òrgan de prevenció de blanqueig nord-americà no va anar més enllà d’una advertència i va negar taxativament haver col·laborat en la redacció de la nota. La puntuailtzació va ser rematada per Martí, qui va remetre durament contra el conseller del grup parlamentari mixt, Víctor Naudi, a qui va acusar de deslleialtat. En aquest sentit, va afirmar que «totes les persones que han volgut intoxicar, sembrar la confusió i difondre insinuacions i mentides tenen –i sento haver-ho de dir–, el meu més profund menyspreu».
Segons les afirmacions de diversos membres del grup demòcrata, ni la UIF ni l’INAF, tenien constància de les intencions del FinCEN i en van defensar la independència i l’encert en la seva presa de decisions al llarg d’aquesta crisi, davant de les insinuacions d’ingerència governamental per part de l’oposició.
COST DE LA CRISI DE BANCA PRIVADA D'ANDORRA/ El preu per al Govern del procés que afecta a Banca Privada ja és, ara per ara, superior al milió d’euros. Això quan «una primera resolució» no es preveu fins«les properes dues o tres setmanes», en funció del temps que l’AREB requereixi per presentar l’actuació de major conveniència, així com el pressupost per la seva tasca. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va desglossar les partides que fins ara s’han destinat al cas BPA, aclarint que, «qui haurà d’assumir el gruix d’aquestes despeses», malgrat «no estar en disposició de fer-ho avui», serà la mateixa entitat.
El titular de les finances va defensar que, «donada la complexitat» i per «resoldre la qüestió amb la màxima celeritat», s’han anat contractant assessors tant internacionals com locals que han col·laborat i segueixen guiant el Govern. Un bufet estranger va encarregar-se de la definició de l’estratègia i les relacions amb les institucions nord-americanes, la qual cosa va tenir un preu de 440.000 euros.
Pel que fa a la definició d’un marc legal amb què, fins l’esclat d’aquest assumpte, el Principat no comptava i que era necessari per solucionar tant el cas BPA com per emparar situacions similars que es puguin donar en el futur, l’òrgan administratiu contractava un gabinet a 452.000 euros. En aquesta línia, l’assessoria per a la creació dels diferents decrets impulsats en relació amb l’operació BPA va estar valorada en més de 40.000 euros.
La despesa generada per la consultora en comunicació forana que, segons Martí, «va ser contractada per reforçar els recursos interns i, d’altra banda reduïts, d’aquest departament del Govern», va ser de 105.000 euros. Al conjunt d’aquestes despeses superiors al milió d’euros mancarà afegir l’elevat cost que comportarà l’auditoria desenvolupada per PricewaterhouseCoopers i que Cinca ja advertia que serà «elevada».
Cal, de la mateixa manera, sumar el cost assumit per l’Executiu en la mesura endegada per al finançament de les empreses que, fins la intervenció, disposaven de línies de crèdit o fons a BPA, i a les quals s’ha avalat enfront d’altres entitats a un preu de l’Euribor més el 2% d’interessos i a les que s’ha destinat, fins el moment, més de 30 milions d’euros. Segons Cinca, totes aquestes dotacions tornaran a les arques de l’Estat, un cop es trobi un corresponsal internacional per al banc i, per tant, les empreses recobrin els seus saldos, i quan els titulars de BPA estiguin en condicions de fer el retorn de les despeses per l’assessorament.
PROJECTES PER ALS TREBALLADORS/ A més de les preguntes del grup parlamentari mixt orientades a la situació en què es troben els clients, sobre el que Cinca responia que no pot decretar exactament quan s’aixecaran les restriccions ni quan es recobraran els saldos fins que no es trobin corresponsals, la ministra d’ocupació, Rosa Ferrer, va informar que no s’adequaria el marc laboral als treballadors de BPA. Per al col·lectiu, en cas de liquidar-se finalment l’entitat, Ferrer preveu cursos de formació i la seva recol·locació. La consellera socialdemòcrata, Rosa Gili, va criticar la referència de Ferrer a 50 places disponibles per al perfil dels treballadors de BPA, que ascendeixen a 277 persones. Tot i que, segons Ferrer, «es dedicaran tots els recusos necessaris a les necessitats econòmiques que puguin tenir els empleats, no es contempla la possibilitat d’establir un subsidi d’atur.
No va faltar temps, durant les més de cinc hores dedicades a BPA, per fer referència a la imatge que de tot plegat s’estan enduent els estats, però sobretot, els mercats, a nivell internacional i el que això comportarà per a la plaça financera del Principat. A aquest respecte, Cinca al·legava que «la celeritat i responsabilitat» amb què s’ha avançat, així com «la fermesa a l’hora de bastir solucions» i la transparència amb que s’han anat desgranant, no dóna peu a posar en dubte que «la plaça financera andorrana és seriosa i té crèdit», motiu pel qual s’ha preservat i pel que la confiança malmesa es recobrarà un cop l’AREB presenti davant la ciutadania, com l’obliga la llei, la resolució que considera adequada per a aquesta qüestió.
AFECTATS PEL CAS BPA ASSISTEIXEN A LA SESSIÓ DEL CONSELL COM A PÚBLIC/ Desenes de persones afectades per l’afer BPA van apropar-se durant la tarda d’ahir a la sessió del consell per conèixer de primera mà el desencadenament de respostes que alts càrrecs del Govern van desgranar davant de les preguntes plantejades pels consellers de l’oposició en relació a una qüestió per la que, ja sigui com a treballadors o com a clients, s’han vist salpicats. Diverses persones lluïen samarretes on, a més de donar suport als altres afectats, demanaven la dimissió del Govern. Tot i mantenir una actitud silenciosa i respectuosa, van apreciar-se xiuxiuejos de desaprovació i, fins i tot, algun aplaudiment als atacs al Govern, indignats per la manca de respostes.
