Els comuns d’Andorra la Vella i la Massana van aprovar ahir, en dues sessions extraordinàries, el plec de bases del projecte conjunt del telefèric al pic de Carroi. Segons van explicar les cònsols majors en una compareixença posterior davant la premsa, es tracta d’una concessió per a la construcció i explotació del giny aeri en dues fases, si bé s’adjudicarà en un projecte únic. Així, es donarà cabuda a la consulta popular promesa per l’equip de govern massanenc, per decidir si es fa l’enllaç amb Pal. El període d’explotació serà d’un màxim de 45 anys, i s’ha calculat que suposarà una inversió, que serà íntegrament privada, d’uns 40 milions d’euros.
Tal com va detallar la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, el sistema de giny escollit és el d’un telefèric va i ve, amb dues cabines amb capacitat per a 50 persones. Això permetrà traslladar entre 800 i 1.200 persones cada hora, i a més, «redueix l’impacte visual, perquè hi haurà els cables però no les cabines penjades», refermant l’aposta per causar el mínim efecte en aquest sentit. Marsol també va confirmar que el punt de sortida del giny serà l’aparcament dels Pouets, donant finalment un ús a aquest espai, i va compartir que s’ha estimat que el temps de viatge fins a Carroi sigui de sis minuts.
Pel que fa als terminis de construcció, la cònsol major de la capital va indicar que el temps previst és de dos anys i mig en el moment que s’adjudiqui definitivament, un fet que encara en pot demorar mesos mentre es presentin les empreses candidates i es facin els estudis pertinents. D’aquesta manera, Marsol va estimar que fins a l’octubre, com a mínim, no podria començar a tirar endavant.
Per la seva banda, la cònsol major de la Massana, Olga Molné, va assegurar que aquests estudis i altres informes al voltant de l’impacte econòmic i mediambiental per a la parròquia, es faran servir per nodrir el futur referèndum per tal de decidir si s’efectua l’enllaç fins a l’estació de Pal. «Quan puguem informar amb transparència als massanencs, aleshores establirem data per a la consulta, perquè fer-ho ara seria votar una cosa que no sabem què és», va remarcar la cònsol. I aquest fet també condicionarà la durada de la concessió, que seria de 35 anys o 45, si es fa arribar fins a la Caubella.
També és destacable que en els detalls del plec, s’ha previst una possible contraprestació a l’empresa adjudicatària que satisfaria el comú de la capital en relació amb els usuaris que tinguin un forfet de temporada, que es podria realitzar en forma d’allargament de cinc anys de la concessió. I és que, tal com va declarar Marsol, «el giny ens suposarà ser peu de pista, i això ens aportarà molts avantatges». De fet, la cònsol de la capital també va afegir que es tracta «d’un pas ferm perquè Andorra la Vella tingui un atractiu turístic més» i per «posar a l’abast de tothom les espectaculars vistes a 2.300 metres del pic de Carroi».
Les aportacions ecologistes
Molné va reiterar la importància que ha tingut per ells l’opinió de les entitats ecologistes, i va assegurar que «hem treballat braç a braç i hem afegit les aportacions que ens han fet». Aquestes aportacions consisteixen en: el compromís per sol·licitar un informe sobre els criteris mediambientals a una universitat avalada pels grups; incloure l’obligació al concessionari de retirar les estructures si, en acabar el contracte, queden en desús; que hi hagi sensibilitat amb els treballadors de les instal·lacions i es garanteixin els seus drets laborals; que es limiti el lliure accés a la natura dels visitants, i es limiti a excursions amb guies de muntanya; i que es prohibeixin les fosses sèptiques, i s’evacuïn els residus amb clavegueres d’obra.
El dimecres de la setmana vinent es publicarà el concurs al BOPA, i les empreses disposaran de tres mesos i mig per presentar les seves ofertes, amb el desig d’ambdues corporacions perquè no quedi desert.
També cal fer menció que els consellers de l’oposició d’Andorra la Vella van optar per abstenir-se en l’aprovació del plec, presentant dubtes sobre la definició del text, apuntant que es tracta «d’un esborrany» i que no s’hauria de treure a concurs fins que «no estigués tot al sac i ben lligat», va dir Dolors Carmona.
