El Fons de Reserva de Jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) té actualment una cartera d’inversions de 1.202,5 milions d’euros. En tan sols sis mesos (de gener a juny de 2017), el fons ha guanyat 34,6 milions. D’aquests, 18,7 han provingut de les transferències trimestrals que fa la CASS al fons i 15,9 s’han aconseguit gràcies a la rendibilitat del propi fons de reserva.
Segons va destacar ahir el president de la comissió gestora del fons, Josep Delgado, aquestes xifres mostren una «evolució molt positiva», ja que durant tot l’any 2016, el fons va tenir un benefici de 73 milions i el seu patrimoni es va fixar en els 1.167,9 milions d’euros.
Fent un balanç dels sis primers mesos d’enguany, Delgado va destacar que gener i juny van ser els períodes que van registrar una major pèrdua de diners, mentre que el febrer va ser el més positiu a nivell de beneficis. Amb tot, la rendibilitat acumulada del fons és actualment de l’1,27%, tot i que la previsió és finalitzar l’any per sobre de l’1,3% que preveu d’inflació el Govern. Per tant, va remarcar Delgado, «estem segurs que un any més podrem guanyar la carrera a la inflació».
Més pes en les accions / El fons de reserva de jubilació ha instaurat nous mandats de gestió per seguir creixent a nivell patrimonial. Fins ara, els actius financers del fons es dividien en: un 65% de renda fixa i monetari, un 25% de renda variable i un 10% d’altres actius. Però segons va destacar Delgado, «hem vist que el rendiment de la renda fixa i actiu monetari no és massa positiu, de fet, la majoria de vegades es mou entre el zero i els números negatius. Per aquest motiu, amb la nova gestió, volem donar més pes a la renda variable, que vindrien a ser les accions».
D’aquesta manera, des de l’1 de juliol, els percentatges dels actius financers del fons han quedat de la següent manera: com a mínim el 50% han de ser de renda fixa i monetari, com a màxim el 35% de renda variable i el 15% d’altres actius. Aquests paràmetres són els que fixa la llei del Fons de Reserva de la Jubilació, per tant, si es volguessin pujar més els màxims o baixar els mínims s’hauria de modificar la legislació.
A més, del 35% que es destina a actius de renda variable, Delgado va remarcar que un 20% podrà ser d’inversions «que s’han fet com fins ara, però el 15% hauran de ser gestions en empreses (o fons especialitzats) amb un perfil força característic: que siguin punteres, que no tinguin competència ni deutes, que tinguin un creixement sa, etcètera. Com, per exemple, Nestlé o Coca-Cola, tot i que això no vol dir que anem a invertir en aquestes entitats».
Penalització als gestors / Actualment, el fons de reserva compta amb vuit gestors, tots ells del sector financer. Fins ara, quan un gestor no obtenia bons resultats o s’allunyava de la rendibilitat dels altres no rebia cap amonestació. Però amb els nous mandats de gestió, si es produeix aquesta situació, el fons de reserva es veurà amb la potestat de treure diners al gestor endarrerit.
Situació del mercat / D’altra banda, Delgado va fer una anàlisi de la situació actual del mercat financer i dels aspectes que podrien beneficiar o perjudicar la rendibilitat dels actius del fons. Alguns dels fets que podrien ser positius són: el creixement econòmic mundial, l’augment dels beneficis empresarials, el control de la inflació, la disminució del valor del dòlar i l’estabilitat del mercat financer.
Mentre que els aspectes que podrien ser negatius per al fons són: l’acumulació del deute mundial (que se situa en un 325% del PIB), els canvis de les polítiques monetàries (que monopolitzen la compra per part dels bancs centrals), els riscos polítics (que es derivarien del Brèxit, la presidència de Trump, etcètera) i el creixement intern de Xina.
