El Ramadà ha començat aquest dimecres 18 de febrer i, amb ell, també han tornat alguns dels tòpics que sovint envolten el mes sagrat musulmà. Davant d’aquesta percepció ‘simplificada’, el president del Centre Cultural Islàmic d’Andorra, Salih Salhi, ha volgut aprofitar l’inici del període per aclarir què representa realment per als fidels i com es viu al Principat. “El Ramadà no és un mes d’excessos, ni una pràctica imposada, ni un obstacle per a la convivència”, ha afirmat, situant el debat en el terreny de la normalitat i la responsabilitat individual.
Per entendre aquesta afirmació, Salhi ha recordat que “el Ramadà és un dels cinc pilars de l’islam”, tot explicant que la religió es fonamenta també en la professió de fe, les cinc pregàries diàries, l’almoina als més necessitats i el pelegrinatge a la Meca per a qui ho pot assumir físicament i econòmicament. Durant aquest mes, els fidels s’abstenen de menjar, beure i mantenir relacions conjugals des de l’alba fins a la posta de sol: “De dia no podem menjar, no podem beure ni tenir relacions amb la parella; de nit sí, es pot menjar, es pot beure i es pot fer vida normal”, ha remarcat, afegint que “la recompensa que Déu ens ha promès és el perdó”.
“Una persona malalta no ho ha de fer; algú que té una feina molt dura o està de viatge tampoc, i després pot recuperar els dies […] Quan toca a l’estiu és més difícil” – Salih Salhi
Tanmateix, el dirigent ha volgut matisar que aquesta obligació no és rígida ni aliena a la realitat de cada persona, ja que l’islam preveu excepcions en casos de malaltia, treball físicament exigent o viatges llargs, a més de permetre recuperar els dies més endavant. “Una persona malalta no ho ha de fer; algú que té una feina molt dura o està de viatge tampoc, i després pot recuperar els dies”, ha detallat, recordant que el calendari islàmic és onze dies més curt que el gregorià, fet que provoca que el Ramadà es vagi desplaçant cada any. “Quan toca a l’estiu és més difícil, sobretot per a qui treballa sota el sol, però l’islam no es posa dur en aquestes situacions”, ha apuntat.
Un altre dels tòpics recurrents és el que associa el Ramadà amb grans àpats nocturns i una despesa superior a l’habitual: “Per trencar el dejuni en tinc prou amb tres dàtils, un bol de sopa o un cafè i després un sopar normal”. Així, ha insistit que no existeix cap obligació d’omplir la taula ni de gastar més diners. “No hi ha cap plus; si algú vol fer dolços o més menjar és per gust i depèn de la seva butxaca, però no és necessari”, ha assegurat, posant el punt en el fet que el mes anterior, conegut com a Sha‘ban, serveix com a preparació progressiva: “Hem començat a dejunar alguns dies abans perquè el cos s’hi acostumi i no pateixi tant el primer dia”.
“Per trencar el dejuni en tinc prou amb tres dàtils, un bol de sopa o un cafè i després un sopar normal […] Hem començat a dejunar alguns dies abans perquè el cos no pateixi tant el primer dia” – Salih Salhi
Pel que fa a la convivència i la relació amb l’entorn, el president del centre ha assegurat que no s’ha registrat cap incidència destacable a Andorra. “Fins avui no hi ha hagut cap problema”, ha afirmat. Així, ha explicat que, quan arriba l’hora de trencar el dejuni, es fa una pausa breu i es continua la jornada amb normalitat, i que fins i tot en entorns educatius o internats s’ha respectat aquesta pràctica. En altres països europeus, segons ha indicat, durant el Ramadà s’obren mesquites i cases per oferir àpats a persones vulnerables, siguin musulmanes o no: “Aquí hem mirat si algú necessitava ajuda, però de moment tothom té casa seva i té per menjar”.
En el dia a dia, la pràctica del Ramadà s’integra amb la rutina laboral i social. Durant aquest mes s’intensifiquen les pregàries nocturnes, les quals no es fan la resta de l’any, i al Centre Cultural Islàmic d’Andorra s’han adaptat els horaris per facilitar la conciliació. Les pregàries es fan a les 21.00 hores i tenen una durada aproximada de 40 o 45 minuts. Cal destacar que entre els darrers deu dies del mes, la comunitat dona una rellevància especial a la nit 27, considerada sagrada perquè, segons la tradició islàmica, és el moment en què es produeix la primera revelació de l’Alcorà. “És una nit molt sagrada i la recompensa és més gran”, ha explicat. En aquesta data s’organitza un sopar comunitari després de les pregàries.
“L’islam és un 5% adoracions i un 95% comportament […] És una religió perfecta; jo soc musulmà, però no soc perfecte. Si faig alguna cosa mal feta, se m’ha de jutjar a mi, no a l’islam” – Salih Salhi
Més enllà del dejuni i dels rituals, Salhi ha remarcat que “l’islam és un 5% adoracions i un 95% comportament”, destacant valors com el respecte als veïns, no mentir, no robar i conviure sense distincions de religió, origen o raça. En aquest sentit, ha advertit que “l’islam és una religió perfecta; jo soc musulmà, però no soc perfecte. Si faig alguna cosa mal feta, se m’ha de jutjar a mi, no a l’islam”. A més, ha recordat que el Centre Islàmic manté les portes obertes a qualsevol persona que vulgui conèixer millor l’islam, i és que anteriorment s’hi feien classes de cultura musulmana i llengua àrab, però el local actual és petit i estan buscant un espai més ampli per reprendre aquesta activitat, oberta a tothom: “Qui vulgui saber més és benvingut”.
