La preocupació per la immigració i l’habitatge ha augmentat de manera significativa al Principat, especialment entre les persones de més edat i de nacionalitat andorrana. Així ho reflecteix l’Informe de l’Observatori del Segon Semestre del 2025 d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), elaborat a partir d’una enquesta telefònica a 794 persones majors de 18 anys. Les dades mostren que aquests dos àmbits concentren avui les principals inquietuds de la ciutadania, un fet que no s’havia detectat amb aquesta intensitat en els 25 anys d’història de l’estudi.
Segons l’informe, la immigració ja és percebuda com un dels principals problemes d’Andorra amb un 13,4% de les respostes, una xifra que representa un salt rellevant respecte a períodes anteriors. D’aquest percentatge, un 6,0% fa referència a la immigració en general i el control sobre aquesta, un 3,6% considera que hi ha massa població i la resta (1,3%) considera que es un proble perquè hi ha una manca d’adaptació i integració. El coordinador del grup de Sociologia d’AR+I, Joan Micó, ha destacat que “fa 25 anys que fem aquesta enquesta i mai ens havia sortit un percentatge tan alt; abans era testimonial”. Micó ha matisat que una part de les respostes no assenyalen la immigració com un problema en si, sinó les dificultats que pateixen les persones immigrants, especialment per accedir als permisos, però ha subratllat que “aquest 10% de persones que pensen que la immigració és un problema és molt, molt alt”.
“Fa 25 anys que fem aquesta enquesta i mai ens havia sortit un percentatge tan alt. Abans era testimonial, pràcticament no es veia” – Joan Micó
La preocupació per aquest fenomen és especialment visible entre les persones grans i entre els ciutadans de nacionalitat andorrana, col·lectius en què fins a un 20% manifesta inquietud per l’augment de la immigració. Les dades coincideixen temporalment amb l’aplicació del sistema Entry-Exit, un fet que, segons Micó, pot haver contribuït a intensificar el debat social. Tot i això, ha volgut desvincular aquesta percepció de la seguretat ciutadana, recordant que “seguretat ciutadana i immigració no han d’anar lligades” i que els episodis d’inseguretat responen més aviat a fets puntuals. En aquest sentit, ha remarcat que Andorra continua sent “un país d’immigrants” i que el creixement demogràfic respon a les necessitats del sistema productiu.
Si la immigració genera inquietud, l’habitatge és, amb diferència, el problema que més afecta personalment la població. L’enquesta revela que un 42,3% dels enquestats considera que el preu de l’habitatge és la qüestió que els impacta més directa i personalment. “El 42% és un percentatge alt”, ha assenyalat Micó. A més, el primer i segon semestre del 2025, veure l’habitatge com un dels principals problemes del Principat ha incrementat en 4 punts, passant del 70 al 74%.
“Hem vist més persones grans i és destacable aquest 20% d’andorrans. La població ha crescut molt, però ho ha fet perquè el sistema productiu ho ha necessitat” – Joan Micó
Les dades mostren que prop del 62,1% de la població viu de lloguer, mentre que aproximadament un 23,8% resideix en habitatges de propietat amb la hipoteca pagada i al voltant d’11,9% encara està pagant-la.
Un altre element especialment rellevant és l’antiguitat dels contractes de lloguer, ja que prop del 45% dels llogaters tenen contractes de menys de tres anys, és a dir, contractes nous que, a més, no estarien coberts pels mecanismes de protecció impulsats pel Govern. Segons Micó, “aquest 45% és una xifra que es repeteix en diferents onades de l’enquesta”.
Canillo, Ordino i Encamp, al centre de la nova cerca d’habitatge
La pressió sobre el mercat immobiliari es reflecteix també en l’augment de persones que busquen activament habitatge i en el canvi de les parròquies on es concentra aquesta demanda. Tot i que Andorra la Vella continua sent el principal punt de cerca, amb un 47,1% de les persones que busquen pis, l’informe destaca un increment notable de la demanda a Canillo, amb un 7,0% (3,8% al 2023), a Ordino, amb un 12,9% (5,6% al 2023), i a Encamp, amb un 23,9% (15,5% al 2023). Aquest desplaçament contrasta amb la situació de fa tres anys, quan la cerca se centrava sobretot a les parròquies centrals: “Abans la demanda es concentrava a Andorra la Vella, la Massana o Sant Julià de Lòria i ara s’estén cap a altres parròquies”, ha explicat Micó, que atribueix aquesta tendència a l’encariment de l’habitatge i a la manca d’oferta assequible.
