És diumenge a la tarda i l’avinguda Meritxell llueix com qualsevol altre dia. Comerços oberts, terrasses plenes i visitants fent-se fotografies per recordar el viatge. Però, en arribar a la plaça Coprínceps, les corredisses dels infants han deixat pas a pancartes i a gent que, a poc a poc, tenyeix de lila l’espai.
L’actuació dels Castellers d’Andorra dona inici a la manifestació feminista amb motiu de la dona treballadora, enguany organitzada per Stop Violències, Acció Feminista i l’Institut dels Drets Humans d’Andorra. Tot seguit, el ritme de batucada de Toca-te’ls marca el pas de la marxa, que avança carrer avall.
Carme Reolid i Núria Tornill són dues de les dones que caminen. Ambdues creuen que «és una lluita constant i per això s’ha de venir cada any», explica Tornills. Reolid, en canvi, reconeix que el reportatge sobre l’avortament de TV3 «va ser el que em va acabar de convecer-me per venir». «Ens agrada el nostre país i voldríem que evolucionés», apunta, perquè «tenim els nostres drets i volem que ens els donin d’una vegada. Punt».
Els homes presents consideren que també han de fer-se seves les proclames
Amb crits de «som ciutadanes i no incubadores», «Espot, sí que es pot» i «avortament legal a l’hospital», la manifestació avança fins a pocs metres abans del carrer de la Unió. Allà, fent-se ressò del moviment avortista argentí, canten per tombar el patriarcat i impulsar el feminisme. Tot això sota l’atenta mirada de turistes amb bosses i, sobretot, de les dependentes –la majoria dones– dels comerços. Algunes haurien volgut participar-hi, però haver d’estar treballant un diumenge a la tarda els ho va impedir.
És una de les poques protestes on els homes i les dones participen de manera conjunta. Homes com Roger Figuerola, que pensa que «també és la nostra responsabilitat ser part del canvi i mentalitzar-nos». Resident al país, considera la manifestació «un èxit», i més tenint en compte que «la societat té tendència a ser tancada». Un fet que també comenta Marta Orozco, de quinze anys amb els seus amics. «Veiem que hi ha molts homes, i això ja és un avenç», afirma.
En l’arribar al The Cloud, punt final de la manifestació, les persones participants s’agrupen en un cercle per escoltar els manifestos de les associacions. Entre frase i frase, crits de suport i pancartes ben amunt. Després de ballar al ritme de la gralla, la manifestació es dissol i, a poc a poc, els grups de gent abandonen la plaça.
Ara sí, les botigues poden continuar venent, els restaurants servint berenars i els turistes passejant tranquil·lament amb les bosses a la mà. Una hora i mitja després, tot continua com un diumenge de compres qualsevol.
