Search
Close this search box.
El Periòdic d'Andorra

Creixen un 32% les denúncies per maltractament psicològic en tres anys

La majoria de casos combinen abús físic i psíquic, que van augmentar un 68% entre el 2016 i l’any passat

No és cap mite, el Ministeri d’Afers Socials i la Policia ho confirmen: a la societat andorrana li costa denunciar les agressions en l’àmbit domèstic i les de violència de gènere. Uns abusos que, a més, han patit un canvi de tendència en els últims tres anys: els casos amb violència física van minvar un 23,73% entre el 2016 i el 2018 en detriment dels que comporten violència psicològica, que van augmentar notablement, fins a un 31,82% en el mateix període. Segons les dades que ha facilitat la Policia a aquest rotatiu, però, segueixen prevalent els dossiers que inclouen ambdós abusos, que es van disparar un 68,57% en el mateix període. Tot i això, la ciutadania està perdent la por i a poc a poc es rebel·la contra aquesta xacra social. Així ho constaten les denúncies interposades. El 2018 van ser 162, un 5,88% més que el 2017 i un 20% més respecte al 2016, quan se’n van presentar 153 i 135, respectivament.

La Policia va obrir 162 dossiers per agressions en l’àmbit domèstic el 2018, un 6% més que el 2017

La Policia va computar 58 denúncies per abús psíquic el 2018, un 18% més que l’any anterior, quan n’hi va haver 49, i fins a un 31,82% respecte al 2016, quan se’n van posar 44. Es van obrir 59 dossiers per agressions físiques i psicològiques, una xifra que suposa un increment del 34,09% en comparació amb el 2017, quan se’n van obrir 44. Al 2016 es van presentar 35 denúncies. Fonts policials expliquen la dificultat que tenen per constatar el maltractament psicològic, ja que careixen de proves i, per tant, és més complex arrestar l’agressor. Tot i això, les detencions per infligir aquest tipus de violència va augmentar un 600% entre el 2017 i el 2018, passant d’una a set les persones arrestades per abusos psicològics.

Relació amb les detencions 

La Policia va comunicar a través dels balanços setmanals la detenció de 89 persones per violència domèstica el 2018. La xifra definitiva, però, ascendeix a 96 i no guarda relació amb les denúncies efectuades: es van arrestar més persones per violència amb força (52), i per combinar la física i psíquica (37). En aquestes estadístiques, a diferència de les denúncies, sí que computa el sexe i la situació d’immigració dels detinguts. En aquest sentit, el 77% dels agressors van ser homes i un 78%, persones residents.

La llei dona l’esquena a la dona 

Fonts policials admeten que «no és possible desglossar les dades facilitades per violència de gènere, familiar o altres», en comptes de computar-les dins del sac de violència en l’àmbit domèstic. El perquè rau en la llei, que encara no precisa que la violència de gènere és únicament vers la dona, tal com determina el Conveni d’Istanbul. El Govern, a través d’una disposició final de la futura llei d’igualtat presentada al passat mes d’abril, modificarà la Llei de violència de gènere i violència domèstica, aprovada el 2015. El text està en tràmit parlamentari i clarificarà la definició en el Codi Penal. Fins aleshores, el servei de l’ordre no podrà realitzar aquesta concreció. 

Grup de delictes contra les persones: paritari i especialitzat en aquest tipus d’agressions

La Policia té una unitat especialitzada en les agressions en l’àmbit domèstic. Concretament, se n’encarrega el Grup de delictes contra les persones. Format per cinc agents, és paritari. D’aquesta manera, i després de rebre el cas des de l’àrea de seguretat ciutadana, les víctimes poden elegir si volen ser tractats per un home o una dona, segons se sentin més còmodes. Aquest grup realitza un dossier i en fa un seguiment. Si el cas reverteix gravetat, el deriven al Ministeri d’Afers Socials. Si escau, també entreguen un informe judicial a la Batllia. 

Durant la Comissió Nacional de Prevenció de Violència de Gènere celebrada el dimarts passat, es va anunciar que «pròximament» s’implementaran formacions sobre com tractar aquest tipus de violència als treballadors del cos. Fonts policials, però, han assegurat a aquest rotatiu que «fa molt de temps» que els agents fan cursos en la matèria. No obstant això, agraeixen que n’hi hagi més i argumenten el perquè: els protocols d’actuació evolucionen «ràpidament» i han de «quedar coberts» per garantir la seva «efectivitat». 

Comparteix
Notícies relacionades
Comparteix
Notícies destacades
Publicitat
Enquesta
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu