El Raonador del Ciutadà es mostra preocupat per les persones discapacitades. A l’informe anual del 2024 que Xavier Cañada ha fet arribar al Consell General, s’hi mostra una clara voluntat que hi ha alguns aspectes que cal millorar. És per això que el raonador exposa un reguitzell de temes que calent tractar i solucionar.
Un d’aquests, per exemple, és que actualment les persones discapacitades es veuen afectades “negativament per la complicació i la lentitud dels procediments que manega la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA)“, recull l’informe. El plec manifesta així que ara mateix hi ha persones d’aquest col·lectiu que “no poden exercir els seus drets per la manca del requisit de la valoració i el reconeixement del seu grau de menyscabament”.
Segons s’assenyala en el document, la institució que vetlla pels drets dels ciutadans ha sol·licitat en diverses ocasions, i des de fa mesos, informació sobre els terminis de resolució tant de les sol·licituds inicials com de les d’actualització del grau de menyscabament. A banda d’això, el raonador també ha demanat si hi ha establert algun circuit prioritari per a la valoració d’infants i adolescents. De moment, però, no ha obtingut resposta. Al text s’indica que fins al moment de tancar l’informe, “el Ministeri d’Afers Socials encara no ha donat resposta a aquestes peticions”, informa l’ANA.
Un segon aspecte que posa sobre la taula el raonador del ciutadà és el funcionament de l’educació dels nens i nenes amb discapacitat a l’escola ordinària. De manera que després d’efectuar algunes comprovacions, la institució va acabar obrint un expedient d’ofici. L’expedient encara no està tancat, però en el memoràndum hi queda pal·les que ja s’hi comencen a perfilar unes primeres conclusions.
Una d’aquesta apunta directament a “la bicefàlia de facto en el funcionament d’aquest sistema”. Segons es llegeix en el text, la normativa nacional i supranacional, l’educació d’aquests infants es porta a terme a l’escola ordinària, en mèrits del principi d’igualtat i no discriminació entre les persones i altres principis d’aplicació; però “aquest principi es trenca per la presència de personal de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell que no pertany al personal (docent, tècnic, de suport, etc.) del Ministeri d’Educació”.
Així, segons apunta el raonador, aquest doble règim laboral “trenca el principi d’igualtat de tracte dels nens i nenes segons tinguin discapacitat o no, a banda que contribueix a perpetuar l’estigmatització d’aquest col·lectiu“, es desprèn a l’informe. A més, aquest fet acaba generant “problemes de coordinació i suscita el dubte sobre l’eficiència econòmica d’aquest sistema davant d’un sistema únic i integrat que, a priori, sembla que ha de ser més econòmic”, s’assenyala.
‘L’ombudsman’ també mostra la seva preocupació per la falta de direcció a la Fundació Privada Tutelar, un organisme que presta serveis a les persones amb discapacitat. “Causa inquietud la manca de direcció i de gerent de la Fundació Privada Tutelar des de fa gairebé dos anys”, s’afirma a l’informe.
A la memòria, Cañada també fa un toc d’alerta els centres educatius; de manera que l’informe mostra que la majoria dels alumnes que pateixen alguna discapacitat actualment estan cursant la primera ensenyança en el sistema educatiu andorrà. En aquest sentit, es remarca que el sistema educatiu andorrà “és molt més inclusiu que els altres sistemes” i que s’hi dediquen més esforços per assumir els alumnes amb discapacitat que en els sistemes espanyol i francès. A tall d’exemple, el sistema andorrà té 100 alumnes amb discapacitat a primera ensenyança, mentre que el francès 34 i l’espanyol, 44.
Unes xifres bastant superiors de la resta d’etapes formatives, ja que a segona ensenyança l’escola andorrana disposa de 68 alumnes, la francesa en té 25 i l’espanyola tan sols 14. Per això demana “no adormir-se” perquè amb el pas dels anys els discapacitats aniran superant cursos fins a arribar a les etapes finals de l’educació, com són el batxillerat o la formació professional. “Convé anar preveient aquesta evolució per a quan arribi el moment poder-hi esmerçar els recursos necessaris, aspecte que torna a posar en relleu la necessitat de ser extremament eficients en l’ús d’aquests”, s’avisa en el text.
Finalment, el raonador destaca que es farà un seguiment del tractament de les persones amb alguna discapacitat intel·lectual en el sistema penitenciari. “La institució ha endegat diverses actuacions per tal d’aplegar més informació sobre com el sistema penitenciari gestiona i interactua amb aquestes persones. És un altre tema que ens preocupa enormement i que caldrà anar seguint”, es detalla a l’escrit.
