El Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, ha denunciat aquest dimarts a l’ens del Consell General la situació de vulnerabilitat que pateixen diversos menors que viuen al país sense regularització administrativa. Durant la seva compareixença anual per fer balanç de l’any 2024, ha posat el focus inicial en la infància, un dels col·lectius prioritaris de la seva acció.
“No podem mirar cap a una altra banda. Aquesta situació afecta enormement els menors”, ha afirmat Cañada, tot reclamant mesures urgents per garantir els drets fonamentals dels infants que es troben en situació irregular. Es tracta, segons ha exposat, de nenes i adolescents residents al país, però que no poden ser reagrupats legalment per les condicions econòmiques exigides. Aquest col·lectiu no té accés a beques de menjador, ajudes a l’estudi, ni pot ser valorat per la CONAVA, i només gaudeix del dret a l’escolarització fins als 16 anys.
Pel que fa a la sanitat, Cañada ha denunciat que aquests infants només tenen accés a serveis d’urgència, sense pediatre assignat ni seguiment mèdic regular. “Hi ha famílies que acudeixen a assegurances privades o es veuen obligades a desplaçar-se a la Seu d’Urgell”, ha afirmat. L’accés a activitats d’oci i lleure també queda limitat per la disponibilitat de places als comuns.
Davant aquesta realitat, el Raonador ha fet una crida a la responsabilitat institucional: “Demano que actuin”. I ha advertit que l’absència de dades oficials sobre aquests infants “ja és una dada reveladora”. En aquesta línia, ha emmarcat el fenomen en un context migratori global que també afecta Andorra i ha recordat el compromís del país amb el Pacte Mundial per a la Migració Segura, Ordenada i Regular. “No som una illa. Aquesta migració s’haurà de gestionar”, ha reblat, amb una menció específica als fills de treballadors de temporada.
Preocupació per l’elevat nombre de menors institucionalitzats
Cañada també ha exposat la preocupació pel nombre de menors sota tutela de l’Estat. Segons les dades de l’abril i novembre de 2024, 62 infants es trobaven tutelats, dels quals més de 40 vivien en institucions. El Raonador ha alertat sobre l’impacte psicològic que pot tenir aquesta situació, especialment en infants menors de 7 anys que han estat institucionalitzats des del primer any de vida.
“Què podríem haver fet com a Estat per evitar la separació? Com fer més fàcil el retorn familiar?”, ha plantejat Cañada, tot reclamant una reflexió profunda sobre el sistema de protecció. En aquest sentit, ha proposat la implementació de la figura d’acolliment especialitzat, però encara no desplegada. El reglament d’acolliment actual data del 1991, anterior a la Constitució, i el Raonador ha considerat urgent la seva actualització.
També s’ha referit a les visites realitzades durant l’any al CREI i al CRAE, algunes anunciades i d’altres de sorpresa, de les quals s’han derivat diverses recomanacions. D’aquesta manera, ha remarcat la importància de garantir espais i entorns més propers a la vida familiar per afavorir la recuperació emocional dels infants institucionalitzats.
Drets i accessibilitat com a eixos de l’actuació
En el seu informe anual, Cañada ha destacat també que el 2024 s’han obert 329 expedients, 23 dels quals d’ofici. Entre aquests, cinc estan relacionats amb la infància, insistint que la tasca del Raonador ha de ser no només reactiva, sinó també preventiva. Així, s’han desenvolupat accions divulgatives amb més de 100 joves participants, visites a centres sociosanitaris i activitats de sensibilització com el concurs literari escolar.
Cañada ha defensat les millores implementades a la institució per fer-la més accessible: telèfon gratuït, nova web en cinc idiomes, atenció domiciliària per a casos justificats i presència al territori. També ha posat en valor la tasca d’anàlisi qualitativa de les queixes i la voluntat de col·laboració amb la resta d’administracions.
“El Raonador no és només un receptor de queixes, sinó un observador actiu del país”, ha subratllat, tot recordant que la nova llei aprovada el novembre de 2024 reforça la seva missió com a defensor dels drets fonamentals, amb especial atenció a la infància, la discapacitat i la no-discriminació.
