El debat sobre l’impacte del conflicte a l’Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz en el poder adquisitiu ha enfrontat el Govern i l’oposició al Consell General. El conseller general socialdemòcrata, Pere Baró, ha acusat l’Executiu d’“inacció”, mentre que el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha defensat que la situació no tindrà un impacte rellevant en la població. Així, Baró ha advertit que els efectes de la crisi geopolítica ja són visibles. “Les guerres es noten i molt i ho nota la nostra població”, ha afirmat, tot assenyalant que el tancament d’Ormuz “ha fet que pugi tot tipus de servei”.
En aquest sentit, el socialdemòcrata ha alertat de la volatilitat dels mercats financers i de l’encariment del finançament, factors que, segons ha dit, acaben repercutint en la ciutadania. Davant aquest escenari, el també president suplent del grup ha criticat la manca de mesures concretes. “Aleshores ‘no farem res’, és la conclusió que extreiem”, ha etzibat, reclamant accions estructurals per fer front a una problemàtica que considera coneguda.
Per contra, Lladós ha assegurat que el Govern no espera a reaccionar davant xocs externs. “Nosaltres no esperem que hi hagi xocs externs per treballar en el poder adquisitiu de la nostra població”, ha afirmat, tot destacant que la capacitat d’actuació del país és més àgil pel seu tamany. En relació amb el context internacional, ha indicat que s’han registrat fluctuacions “superiors al 15%”, però ha defensat que l’impacte es manté controlat.
El ministre ha subratllat que el preu del combustible es troba per sota dels nivells de la crisi d’Ucraïna i ha remarcat que el salari medià ha augmentat un 17%. A més, ha posat en valor mesures com la gratuïtat del transport públic, en contrast amb els països veïns. “Aquí la gent es pot desplaçar ‘de moment’ sense haver de pagar”, ha afirmat, destacant també que FEDA i el Govern controlen els preus energètics.
Lladós ha rebutjat aplicar mesures generalitzades com reduccions fiscals, argumentant que el marge és limitat. “Aquí la fiscalitat ja és baixa”, ha dit, tot recordant que l’IGI és del 4,5%, molt inferior al 21% dels països del voltant. “Vostè busca inspiració en els països del voltant, però nosaltres no copiem”, ha afegit. Pel que fa a possibles actuacions, el ministre ha apuntat que s’estudien mesures en l’àmbit fiscal i d’altres dirigides a sectors econòmics afectats, com els transportistes o els constructors, tot i que ha insistit que no es poden generalitzar perquè “hi ha persones que els afecta d’una forma o d’una altra”.
Des del grup Concòrdia, el conseller general Pol Bartolomé ha advertit que la capacitat del país per fer front a la inflació és limitada i ha plantejat la necessitat de reorientar recursos, inclosos els de FEDA. En la mateixa línia, el president del grup, Cerni Escalé, ha posat sobre la taula l’evolució dels ingressos i el cost de la vida i ha preguntat si el Govern dona per bones les mesures actuals. Lladós ha respost que l’estratègia passa per reforçar l’economia a llarg termini. “La diversificació és la nostra gran palanca”, ha afirmat, tot destacant que la política de compra d’energia de FEDA permet esmorteir els efectes externs.
Per la seva banda, la presidenta del grup socialdemòcrata, Susanna Vela, ha recordat que el sector dels carburants ja demana ajuts, mentre que la consellera d’Andorra Endavant, Noemí Amador, ha preguntat per una possible eliminació de la taxa sobre els carburants. Amb tot, el ministre ha volgut rebaixar el to d’alarma. “La situació no és tan catastròfica com la plantegen”, ha conclòs, tot insistint que les mesures s’han d’adaptar a cada cas i que l’impacte no és homogeni sobre tota la població.
Els carburants s’encareixen al març
Les dades d’Estadística confirmen l’impacte immediat del context internacional en els preus dels carburants. Durant el mes de març, tots els tipus de combustible han registrat increments respecte al febrer, amb pujades destacades en els gasoils de calefacció, que superen el 22%, i també en els carburants de locomoció, amb increments per sobre del 21%. Les gasolines també s’han encarit, tot i que amb augments més moderats, al voltant del 12%. Si es compara amb el mateix mes del 2025, la tendència també és a l’alça, especialment en els gasoils, que acumulen increments d’entre el 17% i el 22%, mentre que les gasolines pugen al voltant d’un 6%.
En canvi, l’evolució en el conjunt de l’any és més moderada. En el primer trimestre del 2026, els carburants de locomoció pràcticament es mantenen estables en comparació amb el 2025, mentre que les gasolines registren lleugeres baixades. Pel que fa als darrers dotze mesos, els preus mostren una tendència a la baixa en general, amb descensos en tots els tipus de carburant, especialment en les gasolines i els gasoils de locomoció.
