L’Organització Mundial de la Salut (OMS) fa temps que ho alerta: les malalties o trastorns mentals van in crescendo i una de cada quatre persones pateix o patirà algun al llarg de la seva vida. Andorra no és cap excepció i les estadístiques constaten que la salut mental dels ciutadans és cada vegada més fràgil: la CASS va concedir l’any passat 810 baixes laborals relacionades amb problemes de salut mental, una xifra que suposa un increment del 6,7% respecte al 2017, quan va atorgar-ne 759, segons dades facilitades per Ministeri de Salut. No només augmenten els aturs per aquest tipus de problemàtica, sinó que any rere any impliquen un percentatge major en el còmput global de baixes laborals. En aquest sentit, l’any passat van suposar el 7,6% de les baixes totals, quatre dècimes més que el 2017.
Un total de 168 adults van ser ingressats per aquestes patologies, un 44% més que al 2017
La tendència va a l’alça. Tant, que la mateixa OMS estima que l’any que ve cinc de les deu malalties que causaran més discapacitat seran trastorns mentals i aquests seran la principal causa de discapacitat a escala global el 2030. Al Principat, mentrestant, el nombre d’ingressos de pacients adults al servei de salut mental es va disparar un 43,6% entre el 2017 i el 2018, passant de 117 a 168. Van correspondre «majoritàriament» a drogodependències, esquizofrènia, altres psicosis, trastorn bipolar i depressió, precisa el ministeri, que feia dos anys que no publicava dades al respecte.
Els problemes de salut mental també es tradueixen en el fet que el Centre de Salut Mental de l’Hospital de Meritxell va realitzar l’any passat 2.189 consultes externes a adults, un 16,4% més que el 2017. Si es desglossen, 204 van ser una primera visita, la qual serveix per començar a diagnosticar una patologia i iniciar un tractament, terapèutic, mèdic o combinant ambdues opcions. La resta van ser de seguiment, és a dir, per valorar l’estat del pacient i l’evolució del tractament.
Les patologies més tractades són la drogodependència, l’esquizofrènia, el trastorn bipolar i la depressió
Respecte a les àrees d’acutació específiques, el ministeri també ha donat dades. D’una banda, 44 usuaris majors d’edat van requerir ingressar a l’Hospital de Dia de Salut Mental durant el 2018, un recurs per a persones amb una malaltia psiquiàtrica descompensada, les quals passen allà entre un i tres mesos. Els pacients atesos van ser dos més que l’any anterior, però el nombre d’altes va ser de 47, ja que hi va haver tres reingressos. De l’altra, el Centre de Dia d’Adults va rebre 13 usuaris amb una mitjana d’edat de 59 anys. A més, 11 ja havien sigut tractats el 2017. Aquest servei també va dirigit a pacients amb malalties mentals greus, però d’evolució crònica.
Creix la mitjana d’incapacitat
Entre baixes i ingressos, un altre índex que puja és el de la durada mitjana d’incapacitat: durant l’any passat va ser 64 dies, tres dies més que el 2017. Fonts del Centre de Salut Mental, però, asseguren que «els aturs per causa de trastorns mentals no es poden relacionar directament amb períodes de baixa perllongats», en referència a la durada mitjana del total de les baixes, la qual està entre els 13 i els 150 dies
Sigui com sigui, l’evolució de les dades són inequívoques: entre el 2014 i 2018, les baixes per problemes mentals han passat de 658 a 810, és a dir, han crescut un 23,1%. Tanmateix, fa cinc anys suposaven el 6,6% del total d’aturs concedits per la CASS, un punt menys que en l’actualitat.
Plena ocupació en els pisos tutelats per a usuaris amb malalties psiquiàtriques greus
El SAAS segueix donant suport assistencial en dos pisos protegits de la fundació Aurora Fornés a les persones amb trastorns mentals greus i crònics, entre els que predomina l’esquizofrènic. Actualment estan ocupades cinc de les sis places de les quals disposa i hi ha un usuari pendent d’ingressar quan sigui donat d’alta del centre mèdic on està fora d’Andorra, expliquen fonts de l’Hospital de Meritxell.
Els usuaris fan estades d’entre sis mesos i dos anys. «L’objectiu és l’augment d’autonomia, la vinculació als serveis assistencials de Salut Mental i l’acompanyament en la integració a la comunitat», expliquen del SAAS. També defineixen com a «molt necessari» el servei perquè recorden que «al país no disposem de cap altre recurs residencial per a persones amb malalties mentals greus que necessiten una supervisió o suport». Tot i que la idea original és que fossin pisos individuals i que les persones assistides poguessin triar amb qui viure, a hores d’ara segueixen sent compartits.
