L’entitat ecologista Apapma va presentar un escrit a la Batllia per tal que s’investigui la construcció del forn incinerador. Així ho va explicar el seu president, Carles Iriarte, que va refermar la voluntat de l’associació: «seguirem insistint per higiene democràtica». Aquest darrer moviment de l’entitat busca poder recuperar el procediment a la Batllia, que després d’un llarg camí i de portes tancades, va recuperar la instrucció a finals del 2019, si bé, la baixa del batlle que es va fer càrrec del cas va tornar a deixar aparcada la causa.
«El nostre advocat ha estat preguntant i insistint i com el dossier continuava allà parat en un calaix sense que ningú li prestés atenció, vam entrar un escrit per dir: potser ja n’hi ha prou», va declarar Iriarte, que també va recalcar que «estem parlant que ja se’ns ha negat un cop el dret a la justícia, per tant no ho feu una segona vegada, i més tenint en compte que el primer cop ja hi havia risc que alguns delictes haguessin prescrit».
El litigi al voltant del forn incinerador va arrencar a principis dels anys 2000, on després d’anys amb unes emissions molt per sobre del que marcava la normativa europea –concretament, 1.000 vegades més– es va clausurar la instal·lació i se’n va construir una de nova. Anys després, durant el govern socialdemòcrata entre el 2009 i el 2011, es va encarregar una auditoria a KPMG, on es descobreix un sobrecost de 22 milions d’euros, dels quals dos no hi ha cap mena de rastre. En aquest punt, es produeix un seguit de denúncies creuades entre les empreses anteriorment vinculades al forn i l’equip de govern, que finalment es van resoldre favorablement cap als aleshores ministres Pere López i Vicenç Alay, als quals s’acusava de difamació.
Apapma va reclamar poder accedir a l’auditoria, segons va descriure Iriarte, «com a part interessada en tot el que era relatiu al forn incinerador», i finalment, el Tribunal Superior els va permetre rebre el document, que els va servir per iniciar un procediment propi per tal que s’investiguessin els fets. «Vam estar dos anys i mig barallant-nos per accedir a l’auditoria», va recordar el president d’Apapma. I un cop van accedir al text, el grup va recollir i denunciar «el que al nostre entendre, eren un seguit d’alegalitats des del punt de vista econòmic i de procediment».
Però malgrat l’esforç, el primer resultat per a l’agrupació va ser novament un cop a la paret, ja que la Batllia «ens va arxivar el cas dient que segurament estava prescrit». Apapma va seguir elevant la demanda fins que el Tribunal Constitucional va dictar a favor seu, apuntant que «se’ns havia vulnerat el nostre dret a la jurisdicció i a poder accedir a la justícia». D’aquesta manera, a finals de 2019 es va reactivar el procés sense gaire sort, ja que el batlle que va agafar el cas va agafar la baixa i tot va quedar novament aturat.
En qualsevol cas, des d’Apapma creuen que amb l’entrega del text «semblaria que comença la instrucció de la nostra demanda». Sigui com sigui, i malgrat que existeixi el risc que molts dels possibles delictes que s’hagin pogut donar al voltant de la construcció del forn incinerador hagin preescrit, l’associació ecologista insisteix que s’esclareixi el que quedava plasmat a l’auditoria: «penso que valdria la pena saber què és el que va passar, si més no, perquè no torni a passar», va apuntar Iriarte, que també va posar en relleu que «una cosa és no saber en què m’he gastat dos euros, però no saber en què se n’han gastat dos milions…».
A hores d’ara, però, Apapma encara no ha tingut retorn oficial del text presentat a la Batllia.
