El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va informar ahir que en el pressupost per al 2022 hi haurà una partida destinada a la construcció d’una instal·lació que permeti acollir i ingressar pacients amb malalties mentals cròniques. Benazet, però, no va donar més detalls al respecte, ja que de moment no hi ha definit cap emplaçament ni s’han determinat les dimensions i capacitats que hauria de tenir el futur espai, si bé va pronosticar que podria entrar en funcionament el mateix any que ve. El que sí que va avançar el ministre va ser que al mes de desembre acabaran les obres que s’estan duent a terme a la residència del Solà d’Enclar per acollir el nou Centre de Reeducació Intensiva (CREI) per a joves amb trastorns i que es posarà en marxa durant el primer semestre del 2022.
Benazet va fer aquestes declaracions després de la constitució de la Taula Nacional de Salut Mental i Addiccions, un òrgan transversal que té com a objectiu definir i elaborar propostes d’actuació, promoure i millorar la coordinació de tots els agents implicats i emetre recomanacions al Pla Nacional Contra les Drogues, així com desenvolupar iniciatives contra l’estigma en salut mental. En aquest sentit, l’assessor del Govern en la matèria i psiquiatre Pere Bonet va posar en relleu que «entre el 3,2% i el 3,6%» de la població té problemes de salut mental, una xifra que preocupa encara més en els menors de 18 anys. «Mai sabrem l’estat de la salut mental real de les persones, perquè només coneixem les que demanen ajuda, però justament un dels objectius del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (Pisma) és l’accessibilitat d’aquells que tenen dificultats i els preocupa l’estigma i la por», va assenyalar Bonet.
Tornant a les xifres, el psiquiatre va considerar que són les «habituals» també en els països de l’entorn i que «cal treballar amb Educació i Afers Socials, entre altres ministeris, per detectar i discriminar entre un patiment puntual i una patologia». A més, va avisar que aquesta tendència anirà a l’alça, tenint en compte «els efectes post-pandèmia» i que «com ha sigut mundial, afectarà a tot arreu igual».
Cal un psiquiatre més
Pel que fa al Pisma, la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, va explicar que s’està acabant de definir i que les entitats involucrades en la salut mental han aportat un total de 54 propostes que seran analitzades per integrar-les en el document final, que es podria presentar a finals de mes.
Tot plegat ha permès arribar a la conclusió que cal un psiquiatra més al servei de salut mental del SAAS i que en aquests moments s’està en el procés de cobertura de la plaça. Aquesta incorporació, va assegurar el ministre, hauria de permetre reduir la llista d’espera que hi ha actualment, especialment en els casos de persones joves, ja que segons ha pogut saber EL PERIÒDIC al mes de setembre s’oferien primeres visites pel gener. Així mateix, i en relació amb el nomenament del nou cap de l’àrea, Benazet va assenyalar que «un cop la plantilla estigui completa, el SAAS traurà un concurs intern per nomenar el cap», que serà escollit per un comitè de selecció. Mentrestant, les seves funcions les assumeix el director assistencial.
