L’avortament, la bretxa salarial i la conciliació, les principals reivindicacions
Fa anys que el 8 de març està marcat de color vermell –o lila– en el calendari. I ahir, a Andorra, més que mai. El Dia de la Dona va arrencar a mig matí amb una aturada institucional de cinc minuts davant de l’edifici administratiu del Govern en la qual van participar funcionaris i diversos membres i ministres de l’Executiu en funcions. També hi eren l’ambaixador espanyol, Àngel Ros, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, i el president de Podem, Joan Seguí. Tots ells lluïen un llaç lila a la solapa.
La secretària d’Estat, Ester Fenoll, va manifestar que «el Govern sempre ha estat molt conscienciat de la importància de donar suport a la tasca de les dones. Som la meitat de la població i, com deia el lema internacional de l’any passat, si la dona s’atura, el món s’atura». Com a prova de les seves paraules, va recordar la creació de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat, que «ens ha d’ajudar a avançar cap a la paritat», tot i admetre que encara queda un llarg camí per recórrer. Pel que fa a l’objectiu més important a assolir a curt termini, Fenoll es va marcar la «conscienciació» per part del sexe femení que «podem arribar a tot arreu, perquè no hi ha llocs únics per a homes o per a dones».
Feminisme i progrés
Poques hores després, Acció Feminista es concentrava a la plaça Lídia Armengol per llegir un manifest, en què demanava a les elits polítiques la modificació d’alguns dels articles més importants de la Constitució. Una de les seves portaveus, Aurora Baena, va assegurar que no es pot prioritzar cap mesura perquè tots els temes «són problemes transversals que afecten per igual la societat». Malgrat això, va creure que la violència i la desigualtat de gènere són els més «explícits», tot i que només representen «la punta de l’iceberg».
Com Fenoll, Baena va reconèixer que encara hi ha molta feina a fer, però la bona notícia és que «hi ha moltes propostes» perquè «tenim molt clar què ens cal».
«Per fi un 8M a Andorra»
Però el moment més esperat de la jornada va arribar a les 20.30 hores a la plaça Guillemó amb crits de «visca la lluita feminista» i a rtime de batucada. Deixant de banda l’embolic generat per la manifestació suposadament prohibida pel comú i una llei que encara no ha entrat en vigor, la concentració va arreplagar més de 300 persones, moltes d’elles que no superaven la majoria d’edat. De fet, diversos grups d’adolescents van decidir assistir per primera vegada a una concentració d’aquestes característiques per reivindicar la igualtat i, «sobretot», la despenalització de l’avortament. «Hem vingut amb les nostres companyes perquè creiem que el món femení necessita l’ajuda del masculí per aconseguir el seus drets», va dir un d’ells.
La presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, va celebrar emocionada que la plaça fes «patxoca» i que «per fi, tinguem un 8M a Andorra». Segons la feminista, les protestes celebrades fins ara al Principat amb motiu del Dia de la Dona no van tenir «res a veure» amb el viscut ahir. I és que tenint en compte la dimensió del país, i la poca tradició de manifestació de la població, aquest 8M es podria considerar un èxit i, per què no, multitudinari.
La veu de totes
Sobre un petit escenari, Cortés i Baena van agafar el micròfon per reiterar idees com que «el feminisme ens farà lliures» o que «ningú pot parlar en nom de Déu sobre els nostres cossos». Pel que fa als cartells dels assistents, els eslògans més repetits van ser «Ens volen rivals, triem ser aliades», «Som el crit de les que ja no tenen veu» i, com no podia ser d’una altra manera, «Avortament lliure i gratuït».
També van haver-hi intervencions espontànies, com la de la Valèria, de 15 anys, que va dir estar «flipant» amb la gentada que s’havia concentrat i va demanar el suport mutu entre dones. Una altra jove dedicada al món de la interpretació va reletar algunes de les situacions a les quals s’ha d’enfrontar cada dia «només per ser dona». L’anècdota negativa de la tarda es va produir quan uns crits llunyans van increpar Cristina Valen, membre de les Joventuts Socialdemòcrates i cap de llista de d’Acord per Canillo durant el seu discurs.
Amb tot, la plaça Guillemó va ser una autèntica festa que ja suposa el preludi d’una «lluita imparable» i Andorra va anar a dormir sent una mica més feminista del que s’havia llevat el dia anterior.
