Un vídeo enregistrat de nit a la Massana i fet arribar a EL PERIÒDIC per un lector ha generat dubtes sobre la possible presència d’un llop en una zona pròxima a nuclis habitats, especialment per la morfologia de l’animal que apareix a les imatges. Tanmateix, l’Associació Rescatista i Protectora dels Animals (ARPA) considera (després d’haver-lo consultat amb el Cos de Banders), però, que no es tractaria d’un exemplar salvatge: «Per les imatges, sembla un gos llop txecoslovac (PLC), no un llop salvatge. De nit, a distància i en moviment és molt fàcil confondre’ls per la seva morfologia», tot indicant que, ara per ara, i segons les dades de les quals disposa l’entitat, hi ha set gossos llop txecoslovacs censats a Andorra.
En aquest sentit, des d’ARPA destaquen que el gos llop txecoslovac està reconegut actualment com una raça canina per la Federació Cinològica Internacional (FCI), però prové dels encreuaments iniciats l’any 1955 entre pastors alemanys i llops dels Carpats. «Tècnicament, avui no parlem d’un híbrid recent de llop, sinó d’una raça canina que té el seu origen en aquestes hibridacions», puntualitzen, afegint que les particularitats del PLC no es limiten només a l’aparença física, ja que poden conservar patrons de comportament molt característics, entre els quals hi ha una gran capacitat d’observació, autonomia per prendre decisions, necessitat d’exploració, resistència física, desconfiança davant de desconeguts i una capacitat de fuga especialment elevada.
«Si algunes races haurien de venir amb manual d’instruccions, el gos llop txecoslovac hauria de venir amb el manual, els annexos i el servei tècnic» – ARPA
«Són animals molt intel·ligents, però intel·ligència no és sinònim de facilitat d’ensinistrament. Un PLC pot entendre perfectament què li estem demanant i, alhora, prendre una altra decisió», expliquen des de l’entitat, a través de la qual també remarquen que els vincles que aquests animals estableixen amb el seu grup social també acostumen a ser molt intensos. Encara més, en determinats exemplars inclús poden aparèixer dificultats importants quan es queden sols, com ansietat per separació, conductes destructives o intents de fuga: «Si algunes races haurien de venir amb manual d’instruccions, el PLC hauria de venir amb el manual, els annexos i el servei tècnic. I, fins i tot així, no és un gos adequat per a qualsevol família», resumeixen les fonts consultades.
Aquí, però, l’entitat fa una puntualització. I és que, aquest fet, no va lligat a què siguin animals agressius o perillosos per naturalesa, sinó que requereixen coneixements, socialització, un maneig adequat i unes condicions de vida adaptades a les seves particularitats. «La seva semblança amb el llop és un dels factors que els fa atractius, però enamorar-se de l’estètica d’un animal sense conèixer-ne l’etologia pot acabar generant problemes greus de convivència i, finalment, d’abandonament», adverteixen, indicant que, quan es dona aquesta darrera situació, una protectora convencional no sempre seria l’entorn més adequat, ja que el soroll, els boxes, el moviment constant de persones i animals o l’absència d’un grup social estable poden incrementar-ne l’estrès.
«Enamorar-se de l’estètica d’un animal sense conèixer-ne l’etologia pot acabar generant problemes greus de convivència i, finalment, d’abandonament» – ARPA
«Alguns centres avaluen individualment cada animal, treballen la seva socialització i, si consideren que té prou capacitat d’adaptació a una vida familiar, poden buscar una adopció amb persones experimentades i amb criteris i seguiments molt estrictes», afegeixen des de l’entitat, fent també una crida a la calma davant aquesta observació a la Massana: «Els llops salvatges tendeixen a evitar el contacte amb les persones. El fet que un llop pugui passar de nit prop d’una zona habitada no significa, per si mateix, que estigui buscant apropar-se a la població». En canvi, un PLC pot moure’s amb més facilitat a prop de zones urbanitzades perquè «és un animal domèstic i està habituat des de petit a conviure en un entorn humanitzat: carreteres, cases, vehicles, sorolls i olors humanes».
Tanmateix, i en cas que l’animal torni a ser vist, la recomanació és no perseguir-lo, no intentar acorralar-lo i tampoc organitzar grups per capturar-lo. «En un animal amb una resposta de fugida molt marcada, això pot provocar que recorri encara més distància o que acabi travessant una carretera», adverteixen des d’ARPA, apuntant que el més útil és mantenir la distància, anotar el lloc, l’hora i la direcció en què es desplaça i, sempre que sigui possible sense apropar-s’hi, obtenir alguna fotografia o vídeo abans d’avisar les autoritats. Val a dir, però, que l’observació arriba uns mesos després que Medi Ambient informés de la detecció esporàdica d’un llop salvatge a la vall del Madriu-Perafita-Claror, arran d’unes imatges captades el setembre del 2025.
