Si hi ha algú al país que podem dir que té les mides ben preses als polítics dels darrers 50 anys, aquest és Josep Pubill. I és que ha estat i és l’encarregat de prendre les mides als consellers generals per tal de confeccionar l’abillament tradicional: la capa (gambeto) i el tricorni o bicorn en el cas del síndic i subsíndic.
Sastre de professió, als 82 anys segueix movent-se per la botiga que té a la part alta d’Escaldes amb el centímetre penjant del coll. «Fa més de 50 anys que ho faig perquè no em vaig jubilar quan tocava», assenyala, remarcant, però que «si en aquesta edat segueixo fent la feina, és perquè sempre l’he fet molt a gust i és el que he sabut fer». Les seves notes revelen qui té el cap més o menys gros i qui fa més esquena o menys. Però com a bon professional, hi ha secrets que no els revela.
Amb els anys la feina ha anat canviat. «Els oficis s’han perdut», lamenta, alhora que amb certa recança admet que «ara no venc la meitat de vestits perquè la gent no vesteix, ara tothom va més d’esport». Tot plegat va fer que acabés deixant el taller i per tant, ara ja no pot confeccionar l’abillament tradicional del Consell General, així com les togues de batlles, magistrats i advocats, a la seva sastreria. Ell pren les mides i les peces es fan a fora. «Evito que la gent s’hagi de desplaçar a Barcelona, Lió -que és on es fan les del Consell Superior de la Justícia- o a Saragossa -d’on venen els barrets-».
La primera
Pubill té molt present la primera capa de síndic que va haver de confeccionar. Va començar durant la sindicatura liderada per Francesc Escudé (1966-1972) «Quan em vaig posar a fer la capa, em vaig trobar frenat perquè era molt complicada de fer», recorda. La sort va ser que va poder tenir una mostra: «em van portar la del Julià Reig, que estava feta a la sastreria Coma de Barcelona i em va servir molt, perquè vaig poder veure els trucs que tenia, si no hauria estat molt difícil». A parer seu, la capa de síndic «pot anar a un museu», ja que es tracta d’una peça molt ben feta, amb roba de molta qualitat negre i amb el folre interior de vellut blau per al síndic (ara síndica) i de color gris per a la subsíndica.
La de conseller, en canvi, és un abric ampli, més senzill, de color gris amb les solapes i el coll negre. Tot plegat, però, amb una roba que sovint costa de trobar, fet que provoca que d’una legislatura a l’altra «no sempre tinguin ben bé el mateix color».
Josep Pubill explica que tot i tractar-se d’una vestimenta molt tradicional, ningú la vol deixar. De fet, la majoria l’aprofiten durant les diferents legislatures. Això sí, el sastre s’encarrega de brodar-los a l’interior la data de la presa de jurament. Una petita història amagada de la vista del públic que va començar amb el síndic Josep Dallerès. Enguany, per exemple, Joan Martínez Benazet ha recuperat la seva antiga capa, però amb brodat nou. A ell, poques mides li ha pres aquesta vegada.
