En la compareixença pública del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA) davant la Comissió d’Estudi del Creixement Sostenible en el Consell General, la presidenta de l’entitat, Zaira Nadal, ha destacat que l’índex mitjà d’edificabilitat al Principat és de set metres quadrats construïts per cada metre quadrat de terreny. Aquesta dada posa en relleu l’alta intensitat urbanística que pateix el país, més enllà del fet que, entre el 2008 i el 2022, s’hagin autoritzat al voltant d’1,6 milions de metres quadrats de superfície construïda, tot i que no s’hagin executat totalment.
En la mateixa intervenció, Nadal ha subratllat la diferència entre l’índex edificable andorrà i el de zones com l’Eixample de Barcelona, en què la normativa antiga permetia una ràtio de 4,8 metres quadrats de superfície construïda per cada metre quadrat de sòl, que posteriorment es va reduir a 2,4 en l’Eixample Nou. A Andorra, en canvi, la xifra de set continua estant molt per sobre, fet que incideix directament en la densitat de població i en la mobilitat.
Segons els representants del COAA, cal un enfocament global i integrador que defineixi un nou model urbanístic. Nadal ha remarcat la necessitat de “repensar” les eines de planificació per fer compatible el creixement demogràfic amb la preservació del medi ambient i la qualitat de vida: “Si no fem res, cada cop les coses aniran més malament, però som a temps d’arreglar-ho”, ha afirmat. L’objectiu, així doncs, seria garantir l’equilibri entre l’expansió constructiva, el control del trànsit i la disponibilitat d’espais verds i públics.
Davant l’elevada pressió urbanística, l’entitat proposa establir quotes anuals de construcció, amb criteris clars que incloguin un percentatge d’habitatge a preu assequible en cada promoció. També es planteja augmentar els percentatges de cessió per millorar la qualitat urbana i introduir requeriments específics que fomentin la cohesió social. Pel que fa al finançament d’aquest habitatge assequible, el vocal del col·legi, Jordi Cornella, ha apuntat que cal “parlar-ne conjuntament amb l’administració” perquè sigui factible tant per a promotors com per a la comunitat.
Els arquitectes consideren que una de les primeres mesures a prendre hauria de ser la reducció de l’edificabilitat permesa, ja que actualment l’alt volum de construcció dificulta una gestió sostenible del territori i contribueix a l’encariment de l’habitatge. “Hem de fixar noves pautes que limitin el creixement desmesurat i garanteixin que la qualitat de vida es mantingui, no podem continuar permetent nivells d’edificabilitat tan elevats”, ha indicat Nadal.
En relació amb l’accés a l’habitatge, una altra de les propostes del col·lectiu és que els promotors immobiliaris reservin un percentatge de pisos a preu assequible, amb un sistema de cofinançament per part de l’Estat per assegurar-ne la viabilitat. “No podem deixar en mans exclusivament del mercat una qüestió tan essencial com l’habitatge, cal que l’administració jugui un paper actiu“, ha assenyalat Cornella.
En la mateixa línia, el COAA considera que Andorra pateix algunes mancances que dificulten una gestió òptima del sòl. El creixement dispers, la mida reduïda d’alguns vials locals o la manca de protecció d’elements patrimonials (només hi ha una cinquantena reconeguda oficialment) són factors que, segons el col·lectiu, s’han de corregir. Així mateix, es posa de manifest l’increment poblacional dels darrers anys i la predisposició de part dels compradors estrangers a assumir preus superiors al valor real dels immobles, fet que contribueix a encarir l’habitatge.
D’aquesta manera, els arquitectes defensen que la Llei General d’Ordenament del Territori i Urbanisme (LOGTU) ha de revisar-se per adaptar-se a la situació actual. “Ara que hi ha molta conscienciació social és el moment de tornar a fer una bona LOGTU, copiar exemples de països veïns i definir paràmetres molt clars en un pla territorial”, ha explicat Nadal. Aquest nou marc legislatiu hauria d’anar acompanyat d’una revisió dels Plans d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) per garantir que la normativa respongui a les necessitats reals, incorporant principis de sostenibilitat, cohesió social i respecte al medi ambient.
