Una declaració pot donar peu al dubte. Dues poden obrir la porta a la interpretació. Però quan tres grups parlamentaris diferents coincideixen en el mateix diagnòstic, la tensió política deixa de ser anecdòtica. El projecte de llei per a la desintervenció progressiva dels lloguers ha acabat evidenciant el xoc frontal entre Govern i oposició, després que Demòcrates per Andorra hagi rebutjat pràcticament totes les 43 esmenes presentades pels grups parlamentaris de Concòrdia, Partit Socialdemòcrata i Andorra Endavant.
La sensació compartida pels tres grups és que el text ja estava tancat abans fins i tot d’acabar el tràmit parlamentari. Un malestar que s’ha intensificat després que dos rotatius del país publiquessin, el passat 15 de maig, un resum del projecte de llei signat exclusivament per Demòcrates i presentat “de facto, com si el text ja fos definitiu abans fins i tot de finalitzar-ne la tramitació parlamentària”, tal com denuncia el grup socialdemòcrata.
A aquesta situació, l’oposició hi suma el vídeo difós pel mateix cap de Govern a les xarxes socials referint-se al contingut de la llei com a definitiu i les declaracions fetes després de la manifestació convocada pel Sindicat de l’Habitatge el passat 16 de maig. En aquella compareixença, Xavier Espot va afirmar que “aquesta és una llei protectora, garantista, ponderada i equilibrada” i va assegurar que “s’aprovarà en les properes setmanes”, insistint que “el recorregut de possibles modificacions o noves reformes legislatives és relativament limitat”.
Per a Concòrdia, tots aquests elements “evidenciaven la manca de voluntat real de Demòcrates per Andorra d’arribar a cap entesa amb els grups de l’oposició”. El grup parlamentari denuncia que Govern “ha votat en contra de totes les esmenes” presentades per la formació i considera que les formes emprades es basen en “la unilateralitat i en la manca de diàleg parlamentari” en una qüestió que “representa la principal preocupació de la ciutadania d’Andorra”.
Els socialdemòcrates han anat en la mateixa línia i han denunciat “la manca absoluta de diàleg i de voluntat negociadora” tant de la majoria com de l’Executiu. El PS assegura que mentre es reclama a l’oposició que faci propostes, “les aportacions formulades són rebutjades sistemàticament”. Els socialdemòcrates lamenten que el Govern “ha optat per imposar la seva posició en lloc de construir consensos amplis sobre una qüestió tan sensible com l’accés a l’habitatge”.
La negativa de DA a negociar la llei dels lloguers uneix l’oposició, que denuncia manca de diàleg i ‘menysteniment’ parlamentari
Andorra Endavant també ha carregat contra el que considera “una greu falta de respecte institucional cap al Consell General”. La formació considera inadmissible “actuar com si una llei ja estigués aprovada quan els grups parlamentaris encara estan treballant i defensant les seves esmenes” i assegura que aquestes formes “desautoritzen el treball parlamentari” i “menystenen la feina dels mateixos consellers de la majoria”.
Malgrat el rebuig gairebé total de les propostes presentades pels grups de l’oposició, PS i AE remarquen que encara queden dues esmenes pendents -una proposada per cadascun- de resolució definitiva. El PS manté viva la seva proposta relacionada amb la coneguda com a “trampa del fill”, mentre que Andorra Endavant podria aconseguir una transacció per impedir que persones no residents desenvolupin activitats comercials en habitatges de lloguer residencial habitual. Govern té fins dijous vinent, en la pròxima reunió de la Comissió d’Economia, per comunicar si les acaba incorporant.
Tot i el malestar expressat pels grups de l’oposició i les crítiques a la manca de negociació, la majoria parlamentària de Demòcrates per Andorra fa preveure que el projecte de llei tiri endavant amb molt pocs canvis respecte al redactat inicial presentat pel Govern. Aquest escenari ha acabat cohesionant el bloc de l’oposició, amb Concòrdia, Partit Socialdemòcrata i Andorra Endavant anunciant ja el seu vot en contra quan el text arribi al ple del Consell General.
La llei planteja posar fi progressivament a la pròrroga forçosa vigent des del 2019 i descongelar prop de 20.000 contractes de lloguer entre el 2027 i el 2030. El mecanisme estableix increments anuals d’entre l’1% i el 6% segons el preu del metre quadrat dels habitatges, als quals s’hi afegirà l’IPC. En els exemples inclosos al projecte, el Govern calcula les pujades amb una inflació fixa del 2,5%.
El text també permetrà que, un cop finalitzat el període d’intervenció d’un contracte, el propietari pugui renovar-lo o canviar de llogater comunicant-ho amb sis mesos d’antelació.
La proposta no només ha generat rebuig polític, sinó també entre alguns dels actors implicats. Des de l’Associació de Propietaris de Béns i Immobles (APBI), el president Jordi Marticella va criticar que la llei “trasllada als propietaris una funció social que correspon a l’Estat”. L’entitat defensa que el control sobre el mercat genera inseguretat jurídica i reclama que les polítiques de protecció recaiguin sobre l’administració pública i no sobre particulars. Una línia que també ha exposat recentment el Fons Monetari Internacional (FMI), que recomana “no intervenir el mercat” de manera directa i apostar per ajudes específiques als col·lectius vulnerables. L’organisme internacional considera que el mercat “ha d’adquirir el seu equilibri” i adverteix que intervenir-lo pot acabar agreujant les distorsions existents, tot i avalar que la descongelació es faci amb un període de transició gradual per evitar un “xoc” econòmic i social.
Per la seva banda, part dels llogaters agrupats al Sindicat de l’Habitatge consideren insuficients les mesures plantejades i denuncien que l’encariment dels lloguers continua molt per sobre de l’evolució salarial. La protesta del 16 de maig va tornar a posar sobre la taula la dificultat d’accés a l’habitatge, els preus elevats, la proliferació del lloguer d’habitacions i la pressió creixent sobre el mercat residencial del país.
Un escenari que Demòcrates per Andorra sap que no impedirà que el projecte prosperi gràcies a la seva majoria parlamentària, però que ha acabat evidenciant la distància entre el Govern i els grups de l’oposició durant la tramitació del text. Tot plegat en una qüestió especialment sensible per a la ciutadania i que torna a posar sobre la taula el debat sobre el paper del diàleg parlamentari i la capacitat d’arribar a acords en una cambra on, precisament, el consens i la voluntat d’escolta han estat reiteradament reivindicats per les forces polítiques com a compromís davant l’electorat.
