Ja no és només el retard del projecte de llei sobre la despenalització de l’avortament anunciat pel Govern. Un text que primer havia d’arribar a finals de l’any passat, després es va situar per a aquest estiu i que, posteriorment, s’ha anat justificant pels diàlegs amb la Santa Seu, per l’acabament de la redacció del text o pels dubtes sobre el seu encaix constitucional derivats del model de coprincipat. Ara, el Partit Socialdemòcrata (PS) sosté que la Constitució ofereix «mecanismes» perquè la despenalització pugui tirar endavant i rebutja que la institucionalitat sigui un impediment.
La secretària d’Organització del PS, Maria Nazzaro, ha defensat que el debat va molt més enllà de despenalitzar l’avortament. Segons ha explicat, la futura legislació hauria d’abordar els drets sexuals i reproductius en el seu conjunt i garantir «el dret a decidir si es vol ser mare, quan i en quin moment». «No només és despenalitzar perquè no comporti pena, sinó obrir un debat sobre una legislació que tingui en compte tots els drets sexuals i reproductius«, ha afirmat.
En aquest sentit, Nazzaro ha reivindicat que una futura norma també garanteixi l’accés a l’educació sexual, als mètodes anticonceptius, al suport durant l’embaràs i a una maternitat amb totes les garanties. «Quan parlem d’avortament sempre ens enfoquem en si vull ser mare o no. I si decidim que sí, tenim avui els recursos al nostre país perquè la maternitat sigui digna?», s’ha preguntat. Per això, el PS defensa una llei que abordi tots els aspectes relacionats amb els drets de les dones i no únicament la interrupció voluntària de l’embaràs.
Precisament sobre les garanties institucionals, una de les qüestions que, segons els socialdemòcrates, s’ha utilitzat reiteradament per ajornar el debat és la possible incompatibilitat amb el model institucional andorrà. Davant d’aquest argument, el membre del Comitè Executiu socialista, Gerard Alís, ha assegurat que «hi ha mecanismes» dins la Constitució perquè una llei pugui prosperar encara que un dels caps d’Estat decideixi no sancionar-la.
Alís ha anat més enllà i ha qüestionat que el model institucional actual hagi de ser un fre. Així, ha recordat que Andorra «va emergir d’un comtat i d’un coprincipat», però ha apuntat que les institucions poden evolucionar. Segons ha defensat, si aquesta fórmula impedeix aprovar regulacions que garanteixin drets fonamentals, «potser és el camí» replantejar-la. «El fet d’haver creat Andorra a partir d’un coprincipat no vol dir que les coses no puguin canviar», ha manifestat.
El dirigent socialdemòcrata ha qualificat de «fals argument» i d'»autoxantatge» apel·lar a una suposada crisi institucional per no afrontar la despenalització. «La despenalització de l’avortament cap perfectament en el marc constitucional», ha afirmat. A més, ha insistit que «hi ha mecanismes perquè el poble andorrà pugui votar i decidir sobre aquesta qüestió» i ha defensat que els drets i les llibertats «han de passar per sobre» d’aquest debat institucional.
En la mateixa línia, Nazzaro ha remarcat que la decisió sobre la interrupció voluntària de l’embaràs correspon exclusivament a la dona. «No és un debat contra ningú, ni contra cap religió ni cap moral. És a favor de la llibertat de decidir», ha afirmat. També ha lamentat que la situació actual hagi variat ben poc i que «qualsevol dona que decideixi tirar endavant una interrupció voluntària continua sent considerada una infractora de la llei». Al seu entendre, les dones encara no tenen plenament reconegut el dret a decidir sobre el seu cos i el seu projecte de vida.
Finalment, tant Nazzaro com Alís han recordat que fa quatre legislatures que s’argumenta la possible inconstitucionalitat de la despenalització de l’avortament. El PS considera que aquest debat s’ha d’abordar des de la garantia dels drets i les llibertats de les dones i defensa que el marc constitucional ofereix les eines necessàries perquè la regulació pugui prosperar.
