El grup parlamentari Concòrdia avala elevar l’edat de consentiment sexual dels 14 als 18 anys, però defensa introduir un sistema d’atenuants en funció de la diferència d’edat entre les persones implicades. La formació es desmarca així del plantejament del Govern, especialment pel que fa a la tipificació automàtica de delicte quan hi ha una diferència de cinc anys, i aposta per un model més graduat on “com més gran sigui la diferència d’edat, més dura haurà de ser la pena”.
La consellera general Núria Segués ha explicat que la proposta situa els 18 anys com a referència en tots els supòsits, eliminant excepcions com les que preveu l’Executiu. “Insistim en aquest augment de l’edat de consentiment sexual”, ha remarcat, tot afegint que el consentiment ha de ser “lliure i expressat” i que es pot retirar en qualsevol moment.
Concòrdia fixa també límits en les relacions entre menors i majors, establint una diferència màxima orientativa de dos anys en els casos de proximitat d’edat, mentre que endureix les penes a mesura que aquesta distància creix. En la franja inferior, el partit proposa més duresa: situa el llindar mínim d’intervenció penal als 12 anys i considera que qualsevol acte amb menors de 10 anys s’ha de tipificar com a violació. A més, planteja incrementar el mínim de pena en casos de violació i introduir agreujants en situacions d’assetjament dins relacions de poder o desigualtat.
Quatre blocs d’esmenes per reforçar el Codi Penal
Concòrdia ha presentat una vintena d’esmenes a la reforma del Codi Penal amb l’objectiu de “reforçar la protecció, especialment en els menors, i garantir una resposta penal efectiva”. Segués ha advertit que el text actual “està força desfasat” i no s’ha adaptat “ni a la realitat ni a les necessitats socials actuals ni a l’evolució dels fenòmens de violència sexual”.
Les propostes es divideixen en quatre grans blocs. El primer gira entorn del consentiment com a eix central i inclou l’augment de l’edat i la revisió global dels supòsits. “El que fem és que aquesta edat de consentiment sexual en els 16 anys estigui en tots els supòsits”, ha detallat Segués, tot criticant que el model actual permet situacions com relacions entre persones de 14 i 60 anys. En aquest bloc també es reforcen les penes per agressions sexuals i es fixa un agreujant específic en casos d’assetjament quan hi ha una relació de poder o desigualtat, com en l’àmbit laboral.
El segon bloc posa el focus en la protecció dels menors amb la creació d’un capítol específic. “Era imprescindible tenir en compte aquesta protecció”, ha defensat, tot qüestionant per què el Govern no va acceptar aquesta línia fa mesos. Concòrdia vol identificar i tipificar amb més precisió qualsevol acte sexual amb menors i diferenciar clarament les penes segons l’edat, denunciant que actualment “es tipifica igual una agressió a un menor de deu anys que a una persona de divuit”.
El tercer bloc aborda la prostitució i la pornografia infantil amb una ampliació de la tipificació per cobrir tota la cadena del delicte. “Hi ha quatre etapes en aquest procés i és molt important actuar des de l’inici”, ha explicat Segués, referint-se a la captació, la producció, la difusió i el consum. En aquest sentit, proposen penalitzar també el consum de pornografia infantil, fins ara no contemplat, i reforçar la persecució del proxenetisme i la captació de menors en entorns digitals. També incorporen agreujants en el delicte de tràfic d’éssers humans, especialment quan hi ha organització criminal.
Finalment, el quart bloc se centra en l’entorn digital, que el grup considera “un espai central de violència sexual”. Les esmenes inclouen la tipificació de la difusió d’imatges sense consentiment, l’enviament de contingut no desitjat, la manipulació d’imatges —inclosa la generada amb intel·ligència artificial— i la captació o engany de menors a través de les xarxes. Segués ha remarcat que la proposta del Govern “no parla del consentiment en aquests casos” i que cal reforçar-lo especialment quan la víctima és menor d’edat.
Concòrdia espera el Govern per definir la seva proposta sobre l’avortament
Pel que fa a l’avortament, el president del grup, Cerni Escalé, ha deixat clar que no volen avançar una proposta concreta fins conèixer l’estat de les negociacions entre el Govern i la Santa Seu. “És un debat que no s’ha de banalitzar”, ha afirmat, tot insistint que es tracta d’una qüestió amb implicacions profundes tant socials com institucionals.
Escalé ha posat l’accent en situacions límit per evidenciar la necessitat d’actuar: “Hem d’esperar que una dona es mori en un trasllat?”, s’ha preguntat, en referència als casos d’avortaments d’urgència que requereixen evacuacions fora del país. També ha exposat l’exemple d’una menor violada sense recursos econòmics per afrontar la interrupció de l’embaràs, una situació que, segons ha dit, “no pot ser”.
En aquest context, Concòrdia defensa facilitar l’accés a l’avortament i que aquest servei s’integri dins la cartera de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. “Es tracta de facilitar la interrupció de l’embaràs a totes aquelles persones que ho necessitin”, ha remarcat Escalé. Tot i això, el grup opta per una posició prudent i presentarà una “esmena blanca” a l’espera que el Govern detalli què ha pactat i en quin punt es troben les negociacions amb el Vaticà, especialment en un escenari que consideren “més complex” arran del context actual.
El grup parlamentari també s’alinea amb la proposta del PS d’avançar cap a una despenalització àmplia, però vol concretar-ne els termes una vegada es disposi de tota la informació. Finalment, Escalé ha rebutjat les acusacions sobre un suposat debat institucional: “Cap partit polític del país es planteja canviar el model institucional”, ha assegurat, negant que hi hagi plantejaments republicans dins l’arc parlamentari.
