Bé, la setmana passada us vaig parlar dels llocs més terrorífics d’Alacant. Avui, per desgràcia, els llocs més terrorífics i aquesta vegada basats en fets reals esdevinguts els últims dies són a la meva terra, a València, i són deguts a la DANA.
El pitjor és que avui diumenge que estic escrivint aquest article continuen sent terrorífics amb un gran nombre de morts i desapareguts, i continua l’alerta per perill per pluges torrencials en diversos llocs, entre ells Alacant. Però, per què tanta destrucció en aquestes zones?
Hi ha diversos motius, alguns dels quals he conegut des de petita, quan havíem de passar els carrers de Sant Joan el 1984 amb l’aigua gairebé pel coll o en basses inflables. Tot i que les pluges torrencials i les tempestes són habituals a les regions mediterrànies d’Espanya els mesos de setembre i octubre, les que van caure a les zones més afectades van polvoritzar els registres i van arribar a la província de València fins als 500 litres d’aigua per metre quadrat. En algunes de les seves poblacions va ploure més en unes hores del que ho sol fer tot l’any.
Tot i que l’Agència Estatal de Meteorologia va elevar al màxim el nivell d’alerta dimarts 29 al matí per la DANA que va portar les pluges, i va advertir d’un nivell de risc per a la població valenciana «molt alt», les autoritats no van adoptar mesures excepcionals. La traumàtica experiència de la DANA del 2024 ha tornat a posar de manifest el problema històric de la desordenada ocupació del territori al litoral mediterrani espanyol, una de les zones més densament poblades i turístiques del país, on des de fa dècades es construeix en zones inundables.
Aquest fenomen meteorològic tradicionalment conegut a la meva terra com la gota freda, es produeix quan una massa d’aire polar aïllada comença a circular a altituds molt elevades i xoca amb l’aire més càlid i humit típic de la Mediterrània al final de l’estiu, i desencadenen sovint tempestes que descarreguen gran quantitat d’aigua en poc temps. Encara que els que hi viuen o hi vivim hi estem habituats, no ho estem a esdeveniments tan destructius com el d’aquests dies passats.
Espero de tot cor que es puguin recuperar com més aviat millor dels danys materials, de les vides… Són una pèrdua irrecuperable.
Menu
Menu
