Signar no és decidir

La signatura de l’Acord d’associació amb la Unió Europea marca una fita en les relacions d’Andorra amb Brussel·les, però no tanca el debat sobre el futur encaix del país. Aquest dilluns, mentre el cap de Govern formalitzava el compromís, una cinquantena de persones es concentraven sota la pluja davant del Consell General per reclamar el referèndum promès. La mobilització ha tingut una particularitat significativa: ha reunit partidaris i detractors de l’Acord al voltant d’una mateixa exigència, la de poder votar. Aquesta coincidència evidencia que el debat sobre el contingut del pacte i el debat sobre la participació ciutadana no són necessàriament el mateix. El Govern defensa un calendari vinculat als tràmits europeus, mentre diferents veus consideren que la consulta es podria celebrar abans. La discrepància mereix explicacions precises, especialment quan el text negociat es coneix des de fa gairebé tres anys. La signatura és un pas institucional rellevant. Garantir que la ciutadania pugui pronunciar-se amb informació suficient i un calendari clar és igualment essencial.

Altres Editorials
Comparteix
Últimes notícies
Articles d'opinió
Enquesta

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu