A Sant Julià de Lòria, a la carretera de Fontaneda, apareix una masia alta que domina la vall, coneguda com el Bringuer. Per la part que mira a la vall, el Bringuer està envoltat per un cingle de diferent alçada i a dalt hi ha un planell amb els edificis i un camp de tabac. L’arrel ‘bring’ ens porta curiosament a l’anglès ‘brink’, que vol dir vora, en castellà, ‘borde’. Se sol dir ‘al borde del abismo, de la ruina’. Pot semblar un escàndol recórrer a l’anglès, però el cas és que en català no disposem de cap mot idoni per designar la vora d’un precipici o cingle. Malauradament ja ningú parla, com els nostres avis, de la ‘cantarella’ de la cuina. És possible que en l’antiguitat fos ‘brinc’, del verb ‘brincar’, aquest recollit per l’Alcover-Moll, però estranyament refusat pels acadèmics com a no català. Ara bé, brincar vol dir saltar. Llavors, Bringuer, ‘brinquer’, voldrà dir ‘saltador’, un lloc per saltar de dalt a baix del cingle.
Els topònims quasi sempre ens sorprenen, ens sobrepassen. No n’hi ha prou amb dir que el Bringuer significa cingle o la vora d’un cingle, ‘bring’. És el lloc des d’on se saltava al buit, seguint un antiquíssim ritual que actualment només s’ha conservat a Vanuatu, un dels països més petis del món, de 4.000 km quadrats i 250.000 h, però amb 180 idiomes molt diferents entre si. Allí els indígenes es llencen de cap des d’una bastida de troncs, que pot fer 30 metres d’alçada, i no s’estavellen el cap perquè van lligats amb una liana per un dels turmells que fa que a un pam de terra es parin de cop. Actualment, és un espectacle turístic, però tenia un sentit religiós. Se’n diu Land Diving en anglès i fins han reclamat drets de regalies sobre el ‘ponting’ modern per haver-lo copiat.
En fi, tirem-nos també a la piscina, sense saber si hi ha prou aigua, i diguem que al Bringuer es practicava aquest ritual que seria universal. Es llençarien des del punt més còncau del cingle, que hi és, perquè no ensopeguessin contra la roca en retornar enrere. Aquesta conjectura es basa en un paral·lelisme, no sols pel que fa als dos topònims veïns d’arrel també anglesa (la Casa del Folch/folklore i Juberri/show, espectacle) ja vistos, sinó perquè els missioners, quan van arribar a Vanuatu i van veure l’espectacle, van persuadir-los perquè no ho fessin, i el mateix passaria al Bringuer perquè hi tenim l’enigmàtica capella preromànica de Sant Mateu d’Olivesa, que al seu moment va representar segurament la cristianització del lloc i la fi d’aquell ritual pagà que feia posar la pell de gallina als forans, ja que més d’un s’hi estavellava el cap al saltar.
