Així com hem interpretat el topònim Arcavell, malgrat no ser andorrà, com també la Farga de Moles, podem fer el mateix amb Argolell. Tres pobles que els falta uns pocs metres per ser andorrans i que, sens dubte, les seves vides han estat marcades pel seu estret veïnatge amb el Principat. Argolell s’amaga totalment dintre la petita vall de Sant Joan. Una vall de pessebre, amb l’església romànica de Santa Eugènia, les cases de pedra, uns prats sempre verds i el rierol d’aigua clara que baixa de les muntanyes.
Està separada de la resta del món per un congost molt estret, que segurament li val el nom. Aquesta vall és com una “argolla”, paraula que l’Alcover-Moll defineix així: “Anella de ferro unida a una cadena, que passaven pel coll dels captius o dels malfactors”. L’argolla era i és una anella que té una obertura perquè es pugui obrir i tancar per poder fer la funció de subjectar. Encara que els presos es podien subjectar també pels turmells, el més propi i denigrant era fer-ho pel coll i, d’aquí potser el nom ar-golla, derivat de “coll” pel que fa a -golla, mentre que la primera arrel ar- provindria de “aro”, que el mateix diccionari Alcover-Moll recull com a tal i el defineix com a cercle de ferro. Per tant, Argolell fora una metàfora o figura del que és una argolla, en diminutiu: Argolell, petita argolla.