Sant Martí de Nagol és una capella romànica molt minsa, com poques n’hi ha, que la podem veure situada dalt les penyes a l’esquerra de la Valira i a l’indret d’Aixovall. Pujar-hi és una caminada curta i gratificant. És una capella romànica única perquè té l’absis a Ponent, al revés de totes les altres. Per l’espitllera podem admirar el cim del pic de Salòria, mig any nevat. Era una capella que tanmateix serviria antigament per foragitar els mals esperits que volguessin entrar a les Valls d’Andorra per la seva situació i d’aquí segurament el nom de Nagol. Hi podem veure “camuflat” o dissimulat l’article arcaic “En-“, “An-“ tan típic de la toponímia andorrana. En realitat fora N’Agol i més probablement N’Argol, degut a l’aglutinació de la “r” medial. Això fa que el topònim Nagol lligui amb el veí Argolell, tots dos formats per la mateixa arrel “Argol” i derivats d’argolla, encara que en masculí: “argoll”.
Vam veure que Argolell vol dir argolla petita, com una anella que s’obre i es tanca per poder subjectar quelcom i que en aquest cas encerclava la vall de Sant Joan. En el cas d’Argolell era la petita vall, i pel que fa a Nagol fora la gran argolla que tanca totes les Valls d’Andorra en aquest punt d’Aixovall, on la Valira s’estrenyia tant entre les dues muntanyes que tancava i obria l’entrada al país com una argolla. Era el “argoll”. I això s’avé perquè Argolell era un diminutiu que designava l’argolla “petita” en comparació amb l’argolla gran de Sant Martí de Nagol, la qual encara avui encercla tot el Principat amb la vall del riu Bixessari inclosa. El poble de Nagol tindria la mateixa referència toponímica.
