Beixalís és una contrada situada damunt la població d’Encamp, a la part dreta del riu Valira d’Orient. Està travessada per una carretera estreta i recargolada com ella sola, que comunica amb l’altra vall i concretament amb la Massana. Es caracteritza per la munió de camps ben conreats, on sobresurten justament les Bordes de Beixalís, de ple dedicades a la pagesia. Aquesta part de la vall, espaiosa i assolellada, contrasta amb la part esquerra de la vall, formada per roques enlairades, quasi verticals i sense conreus possibles i molt obaga. Sort n’hi ha, perquè si fos al revés els camps poca cosa podrien produir. Si bé s’observa, ens adonarem que la zona coneguda per Beixalís va sofrir una gran esllavissada en temps antics. Aquella remoguda de terres va fer possible l’aparició dels camps de Beixalís amb una nova terra de conreu, com una cosa realment providencial.
El nom de Beixalís es parteix en dues arrels clares. La primera és un nom hebreu: iabaixà, que significa terra en el context del tercer dia de la Creació, quan la Bíblia diu que Déu va separar les terres dels oceans i que va anomenar el continent “terra eixuta”, utilitzant la paraula iabaixà, que segons els escripturistes vol dir “terra eixuta” (Gènesi 1,10). Del primitiu iabaixà en va sortir el beixà andorrà, amb l’afèresi o caiguda de la primera síl·laba. Val a dir que el color beix, de la mateixa arrel, designa justament el color de la terra. La segona arrel -lís de Beixalís ens porta per altra part al català lliscar, lliscament i es refereix aquí a un lliscament de terres, amb la inversió típica dels dos substantius Beixà-lís: de terra lliscament. Una esllavissada com les que s’enregistren de tant en tant en el nostre Pirineu i que era molt necessària per a la supervivència de la gent d’Encamp en els temps antics i no tan antics.
