Hi ha una creença social que ens indueix a creure que estar ocupats constantment és sinònim de ser algú exitós o productiu, però realment dista molt de la realitat. Realment, és una mala gestió del temps o, si més no, una qüestió de preferències, ja que la persona ocupada li dona més valor a unes coses que a unes altres. Prefereix dedicar més temps a certes activitats i deixar de costat unes altres, així és que dir: “No tinc temps per estar per tu o fer allò, és igual que afirmar no voler estar al teu costat o que prefereix fer altres coses”. Tanmateix, també pot ser que la persona ocupada pensi realment que estar ocupada és igual que estar produint, i per això mateix no pot descansar o delegar. Segurament, no confia molt en els altres i considera que si no ho fa ella, ningú més ho farà o, almenys, no tan bé com ella. I aquesta creença, malauradament, dinamita la seva vida quotidiana sense esmentar l’ansietat que això genera.
És a dir, veiem gent treballant més de cinquanta hores setmanals i els dies de descans també els dedica a això mateix, o a acomplir qualsevol altra activitat que no sigui compartir el temps amb més gent de manera ociosa, buscant el plaer del moment o de relaxació. Deixa de banda a la seva família, amics i éssers estimats pensant que ja disposarà de més temps algun dia per estar amb ells i és que no ho pot evitar, perquè la seva prioritat és estar ocupada. Així mateix, això seria per a la gent que es manté ocupada amb la vida laboral, però és que, igualment, també està la que després de treballar té la necessitat d’estar fent alguna cosa. No pot simplement fer una activitat i tot seguit descansar i estar-se a casa tranquil·lament sense fer res, ho interpreta com que està perdent el temps. Si bé és cert que aquest és limitat, tampoc ha de ser sempre productiu objectivament, també pot ser-ho de manera subjectiva i aquí té molt a dir l’oci.
És a dir, quan l’evasió mental (l’esport, la lectura, passejar, fer un beure, etc.) es torna una obligació, perd la seva funció i, per tant, es converteix en una font d’ansietat, ja que no efectuar-ho ens disgusta i, conseqüentment, ens altera l’estat anímic. Així doncs, tenir l’agenda plena està perfecte sempre que sigui flexible, si ens sorgeix un imprevist hem de poder modificar-la sense que això ens alteri les emocions. Es tracta d’adaptar-se als imprevistos (un aniversari, un sopar, una trobada, etc.), hem de tenir la capacitat de reordenar les nostres prioritats perquè amb el pas del temps van canviant i si no ho fan, és que alguna cosa estem fent malament. No és igual tenir vint anys que quaranta o cinquanta, atès que l’experiència ens ha modelat i si no ho ha fet, és que ens hem estancat en alguna dècada i això no porta res de bo. Tant el cos com la ment prioritzen l’experiència perquè és una font de saviesa, atès que ens faciliten les tasques a realitzar. No hem d’invertir tanta energia en elles per aconseguir el mateix resultat.
