En aquesta ocasió us vull parlar d’una de les nits més especials de l’any: la Nit de Sant Joan.
La festivitat de la Nit de Sant Joan, tradició antiquíssima, està lligada al foc, a les fogueres i a la celebració de l’arribada del solstici d’estiu, ja que un dels motius pels quals se celebrava era per donar més força al sol, que a partir de llavors s’havia debilitat fent-se els dies més curts fins al solstici. Així, el foc, com a element purificador i de fortalesa, i l’aigua, com a representació de l’esdevenir, formen part d’aquesta tradició especialment arrelada a la península Ibèrica, però que també se celebra a altres països d’Europa: Portugal (Fogueiras de São João), Noruega (Jonsok) o Dinamarca (Sankthans). La celebració de Sant Joan és una mena de tancament d’un cicle i inici d’un altre, amb el foc com a element comú i els seus orígens són difícils de precisar.
Algunes de les pràctiques màgiques més freqüents de la Nit de Sant Joan són les relacionades amb trobar parella i aconseguir casar-se. En aquest cas la majoria de les conegudes són les fetes per dones solteres que volen saber coses sobre el seu futur marit: si seria ric o pobre, el seu nom, quin aspecte tindria, entre altres dades. I això es podia endevinar per mitjà de tota mena de procediments: llegint les formes capritxoses que pren una clara d’ou en un got d’aigua per saber el seu ofici, posant tres llavors de fava sota el llit per descobrir el seu estat econòmic… I si una noia volia saber l’aspecte físic de l’amant, només calia que es posés despullada davant d’un mirall. Els jocs de llums, ombres i reflexos que apareixien permetrien entreveure el rostre del futur marit.
També els vegetals constitueixen elements de primer ordre de la nit de Sant Joan. Herbes, plantes, flors, arbres adquireixen propietats i potencialitats màgiques i curatives extraordinàries. Els venedors d’herbes medicinals utilitzaven com a reclam i garantia d’efectivitat el fet que havien estat collides la nit de Sant Joan. Aquesta efectivitat sembla tenir un fonament astronòmic, relacionat amb les hores d’insolació, que durant aquells dies es troba al punt màxim.
A més, la nit de Sant Joan sembla que l’aigua ens vol convidar a reiniciar-nos. Entre els costums més coneguts lligats a l’aigua destaquen els relacionats amb la salut o amb la sort, com per exemple, prendre la rosada a l’alba. A les zones de muntanya hi ha qui es rebolca, nu, a l’herba perquè té moltes virtuts sanadores i profilàctiques. Banyar-se és un altre costum ben estès: rius, estanys i el mar són llocs concorreguts per fer una immersió ritual. Jo us puc afirmar que cada nit de Sant Joan a Alacant em banyava a la platja amb els meus amics per purificar-nos i la Nit de la Crema, a la mitjanit del mateix dia de Sant Joan els bombers que apaguen la foguera també et mullen amb la mateixa finalitat màgica. Antigament, també es feien itineraris per beure aigua de diferents fonts. Joan Amades explica que a Barcelona era molt popular la font del carrer d’Avellana, actualment desaparegut. També hi havia qui rentava la roba la nit de Sant Joan amb el convenciment que així estava protegida d’insectes i arnes tot l’any.
Bé per acabar, dir-vos que us espero com cada any per celebrar junts aquesta nit màgica.
