La relació entre Andorra i Espanya difícilment es pot entendre només des de la diplomàcia. La frontera condiciona cada dia la mobilitat, el mercat laboral, l’habitatge i els serveis públics dels territoris que l’envolten. Per això, la voluntat expressada pels dos governs d’aprofundir en la cooperació transfronterera és positiva, però haurà de traduir-se en mecanismes estables i, sobretot, en actuacions concretes. Els falsos treballadors fronterers, les dificultats de mobilitat o la pressió residencial que suporta la Seu d’Urgell no són fenòmens aïllats ni poden afrontar-se exclusivament des d’un costat de la frontera. Incorporar la Generalitat i els municipis directament afectats a aquesta interlocució resulta, en aquest sentit, coherent amb la dimensió real dels problemes. Andorra i Espanya parteixen d’uns vincles econòmics, socials i humans profunds. Precisament per això, el repte ara és que la bona sintonia institucional permeti avançar més enllà de les declaracions. La cooperació serà realment útil si acaba millorant la vida quotidiana a banda i banda de la frontera.
