Comencem per una dada fonamental: els serveis a Andorra, inclosos els públics, representen el 80% del nostre PIB. Per tant, l’estudi de l’impacte de l’AA en els serveis és clau per decidir-se sobre l’AA i sobre el vot a les eleccions generals març-2027.
Revisem els pros i contres de quatre aspectes fonamentals de l’AA amb relació al sector Serveis:
- Desplaçament temporal de treballadors necessaris per prestar un servei
L’Annex VIII de l’AA estableix un període transitori de sols tres anys per a l’aplicació a Andorra de la Directiva 2006/123/EC que regula la lliure prestació de serveis dins del mercat interior. El capítol 3 relatiu al dret laboral de l’Annex XVIII de l’AA també estableix un període transitori de tan sols tres anys per a l’aplicació a Andorra de la Directiva 2018/957 amb relació al desplaçament d’empleats per prestar serveis. Passat aquest període de tres anys, Andorra no podrà limitar els desplaçaments temporals de treballadors de la UE dins del territori andorrà, per prestar serveis.
De manera recíproca, els treballadors andorrans podran desplaçar-se temporalment a la UE per prestar serveis.
La pregunta és si l’impacte positiu per a les empreses andorranes de poder desplaçar temporalment als seus treballadors dins del mercat únic de la UE per prestar serveis serà major, o no, que l’impacte negatiu que tindrà el fet que -després de tres anys de període transitori- les empreses de la UE podran desplaçar temporalment als seus treballadors dins d’Andorra per prestar-hi serveis.
- Llibertat d’establiment
Una empresa -persona física o jurídica- de la UE tindrà dret a obrir una oficina a Andorra de prestació de serveis. Una altra cosa són les persones físiques que podran treballar en aquesta oficina situada a Andorra. Podran ser persones desplaçades temporalment per prestar un servei -de manera lliure a partir del tercer any-. Podran ser nacionals andorrans o persones que actualment tenen autorització de residència a Andorra. I podran ser persones que obtinguin les noves autoritzacions de residència que Andorra estarà obligada a atorgar seguint les fórmules de determinació de noves autoritzacions anuals de l’Annex VIII, punts 2, 3 i 4. Unes fórmules de determinació de les noves autoritzacions de residència que, com hem estudiat detalladament en articles anteriors, estan lluny de ser un element limitatiu de l’establiment de persones físiques a Andorra. Aquesta llibertat d’establiment serà recíproca i la pregunta és si l’impacte positiu per a les empreses andorranes de poder-se establir a la UE serà major, o no, que l’impacte negatiu per a les nostres empreses i treballadors de l’establiment a Andorra dels grans prestadors de serveis de la UE.
- Aixecament de proteccionismes locals
L’AA posaria fi a les actuals mesures proteccionistes locals que condicionen en el dret de prestar serveis dins d’Andorra. El període transitori de 3 anys de l’Annex VIII i de l’Annex X per a l’aplicació de la Directiva 2006/123/EC que regula la lliure prestació de serveis dins del mercat interior també afecta l’aixecament de proteccionismes locals en la prestació de serveis. De manera que passat el termini de tres anys, els prestadors de serveis de la UE podran -de manera general- prestar lliurement serveis a Andorra sense limitacions proteccionistes.
Serà totalment lliure per als prestadors de serveis que no visquin habitualment a Andorra.
Per als nacionals de la UE que vulguin venir a viure a Andorra i prestar-hi serveis que fins ara estaven protegits, la residència estarà regulada per les quotes d’immigració. Però, com ja hem analitzat repetidament, les futures quotes estarien lluny de limitar realment l’entrada de nacionals de la UE.
Una pregunta seria si l’aixecament de proteccionismes locals a Andorra de serveis de professionals de la UE -sense viure-hi- tindrà o no tindrà un impacte significatiu en el PIB Andorrà.
Una altra pregunta seria si, atès que les fórmules de càlcul de les quotes estan definides de manera que no seran limitatives -de fet-, l’establiment d’un gruix de prestadors de serveis a Andorra -que fins ara estaven protegits- tindrà o no tindrà un impacte en els equilibris socials d’Andorra.
- No homologació de l’IGI com IVA
En les negociacions de l’AA, la UE no ha considerat l’homologació del nostre IGI del 4,5% com un IVA. De forma que encara que es ratifiqui l’AA, Andorra seguirà com fins ara tenint un estatus de país tercer per a l’IVA. És a dir que les exportacions de serveis d’Andorra a la UE encara seran importacions/exportacions internacionals. No seran adquisicions intracomunitàries. Per tant, la prestació de serveis d’empreses andorranes a la UE no serà lliure, sinó que continuarà, com fins ara, condicionada per les complicacions següents:
- Les empreses andorranes continuaran sense estar dins del sistema d’intercanvi d’informació d’IVA (VIES per les seves sigles en anglès).
- Les empreses de la UE que importin serveis d’una empresa andorrana estaran obligades a aplicar el mecanisme d’inversió del subjecte passiu i tindran l’obligació de declarar i pagar l’IVA (Model 303).
- Les empreses andorranes que vulguin prestar serveis dins la UE amb presència física continuaran sotmeses a les opcions de crear una filial o crear un establiment permanent amb representant fiscal i complir les corresponents obligacions mercantils.
Sembla evident que els punts revisats porten a la conclusió que l’AA farà més mal que bé amb relació a la lliure circulació de serveis.
Tenint en compte que els serveis representen el 80% del PIB a Andorra, estaríem davant d’una qüestió clau per decidir el vot a les eleccions generals i al referèndum.
