Els educadors socials desenvolupen una tasca essencial, sovint en contacte directe amb persones que travessen situacions de vulnerabilitat. Una feina que requereix proximitat, confiança i responsabilitat, però que també comporta riscos que no sempre són prou visibles. Les intervencions en solitari, les agressions verbals o l’exposició de dades personals són situacions que, encara que no siguin habituals, evidencien la necessitat de reforçar les garanties de seguretat d’aquests professionals. Especialment en un país com el nostre, on preservar la privacitat pot resultar encara més complicat. Que el Govern treballi en un protocol de prevenció i actuació davant les agressions és positiu, però el fet que continuï pendent d’aprovació i sense un calendari definit deixa oberta una qüestió que necessita una resposta. No cal esperar que es produeixi un incident greu per establir mecanismes de protecció adequats. La manca de personal tampoc hauria de convertir el treball en solitari en una situació inevitable. Garantir la seguretat dels educadors socials no és només una qüestió laboral, sinó també una manera de preservar la qualitat de l’atenció que ofereixen a la ciutadania.
