Llums i alegries de temporada, amb ombres de comiat
Les muntanyes comencen a canviar de color i, amb el desglaç, arriba aquest moment cíclic però sempre intens: la fi de la temporada d’hivern. És el temps de l’exili dels treballadors de temporada, un flux de persones que travessa la frontera deixant enrere mesos de treball frenètic.
Se’n van amb la satisfacció d’haver format part d’una gran temporada turística (segons els empresaris, de les millors dels últims deu anys), una d’aquestes que omplen de vida les nostres parròquies, però també amb una inquietud que no podem ignorar.
És un moment agredolç. D’una banda, l’alegria de l’experiència viscuda, el creixement personal i l’èxit d’un país que funciona a ple rendiment. Per l’altre, el cansament acumulat i la cara de l’Entry/Exit, aquest recordatori administratiu que la seva estada té data de caducitat. No obstant això, enguany la nostàlgia ve acompanyada d’una ombra de desil·lusió.
Un interès que s’esvaeix
Andorra sempre ha tingut un magnetisme especial, però les dades ens obliguen a baixar a la terra. Aquest hivern, aproximadament 2.300 argentins han estat l’ànima de molts dels nostres serveis. Però hi ha una xifra que hauria de fer-nos pensar: només un 18% ha declarat interès a tornar. Això ens diu que la lluentor de la neu ja no és suficient. Quan l’oferta laboral i salarial deixa de ser atractiva enfront del cost de la vida i les dificultats del dia a dia, la il·lusió s’apaga. No sembla que, ara com ara, siguem la millor opció per a aquest 82% que prefereix buscar nous rumbs.
Aprendre dels errors per a no repetir-los
Perquè el talent torni, la voluntat no basta; fa falta previsibilitat. No es poden tornar a repetir els errors de gestió d’enguany. Canviar les regles del joc o els requisits quan els treballadors ja tenen les maletes fetes o falten pocs dies per a començar és un error que paguem car en reputació i confiança.
La improvisació administrativa és el pitjor enemic de la fidelització. Els treballadors de temporada necessiten seguretat jurídica i regles clares des del primer moment, no pegats d’última hora, que només generen angoixa i sensació d’inestabilitat.
Un adeu per reflexionar
Ens quedem amb el bon sabor de boca d’una temporada turística potent, però no podem tancar els ulls davant la poca il·lusió dels qui avui marxen. Acomiadem a milers de persones que han estat fonamentals, però ho fem amb el dubte de quants d’ells tornarem a veure per aquí.
Andorra té totes les eines per ser un destí exemplar, tant per al que ens visita com per al que ve a treballar. Fem que el pròxim hivern, el treballador que avui es va amb dubtes, senti que val la pena tornar a un lloc on les regles són clares i l’esforç realment compensa.
