Ens agrada sentir que cal apostar per les empreses del país. És un missatge compartit per molta gent, especialment quan es parla de contractes públics, economia local o suport al teixit empresarial. De fet, tant el PS com Concòrdia han exigit reiteradament al Govern que prioritzi les empreses andorranes abans que les de fora.
Quan els diners són públics, sembla de sentit comú que, sempre que sigui possible i dins del marc legal, aquests recursos contribueixin també a generar activitat econòmica, ocupació i oportunitats per al país.
El problema arriba quan aquests mateixos partits, que actualment governen al Comú d’Andorra la Vella sota la marca Enclar, actuen de manera radicalment diferent del que exigeixen als altres. El discurs deu estar de vacances.
Segons es reflecteix al BOPA núm. 82/2026 del 22 de juliol, el Comú d’Andorra la Vella ha adjudicat per contractació directa, per un import de 61.325 euros, la comunicació i l’organització d’activitats de la campanya ‘Andorra és Bella’ a una empresa de la Costa Daurada.
Curiosa manera d’entendre el concepte de “prioritzar el país”.
Potser resulta que les empreses andorranes només són una prioritat quan qui adjudica és el Govern. Quan la decisió depèn del comú, sembla que la proximitat geogràfica ja no és Andorra, sinó Tarragona.
Segur que tot s’ha fet d’acord amb la Llei de contractació pública, que el procediment és impecable i que l’oferta presentada reunia totes les condicions exigides.
Quan un partit construeix bona part del seu relat reclamant al Consell General un compromís ferm amb el teixit empresarial nacional, el mínim és aplicar aquest mateix criteri quan administra diners públics des de la institució que governa. Perquè la política consisteix a actuar amb coherència respecte als principis que es defensen públicament.
La contractació pública no és un tràmit administratiu, és una eina de política econòmica. Cada adjudicació envia un missatge al mercat, als emprenedors i a les empreses del país sobre quin paper se’ls reserva. Si les institucions que proclamen la defensa del comerç i dels professionals andorrans són les primeres a mirar fora quan arriba l’hora de contractar, el missatge és decebedor.
Andorra té professionals, agències de comunicació, empreses creatives i organitzadors d’esdeveniments amb una trajectòria contrastada, que coneixen el territori, la seva realitat social i econòmica i que, a més, generen riquesa al país. Costa entendre que no s’hagi trobat cap opció del país capaç de desenvolupar aquest projecte.
Potser el lema ‘Andorra és Bella’ necessitava ser interpretat amb accent mediterrani. O potser el nou model és aquest: reclamar al Govern que compri a casa mentre el comú compra fora.
És preocupant la sensació que alguns principis només serveixen quan són útils per atacar l’adversari polític i, quan arriba el moment d’aplicar-los des de la institució que es governa, desapareixen discretament entre informes, expedients i justificacions administratives.
La coherència, com tantes altres virtuts que hauria de tenir qualsevol responsable públic, no es pot adjudicar a dit. Es demostra cada dia amb decisions on el discurs i els fets caminen en la mateixa direcció.
Aquesta vegada els fets deixen una imatge difícil d’explicar. Sobretot per a aquells que continuaran exigint des del Consell General que es prioritzi l’empresa andorrana mentre, des dels despatxos comunals d’Enclar, signen contractes que fan exactament el contrari.
Potser haurem d’actualitzar l’eslògan: ‘Andorra és Bella… però la factura marxa cap a la Costa’.
