La vida no és només treballar i gastar, també existeix la paraula estalviar, i a sobre és la que ens motiva a invertir en el nostre futur a mitjà termini. Però malauradament, la societat de consum en la qual vivim ens vol fer creure tot el contrari. Gastar quan som joves per així gaudir del nostre temps i deixar el comportament estalviador per a més endavant. És com si volgués fer-nos creure que som immortals o que mai envellirem i, per tant, estalviar és secundari, i a sobre ha aconseguit que la gent ho associï amb ser un miserable o a no gaudir de l’ara i aquí. Però, en contrapartida, qui s’ha cregut aquest missatge i que actualment té vora dels cinquanta anys, té més deutes que estalvis, i això després d’haver treballat al voltant de trenta anys. És a dir, ha treballat més de la meitat de la seva vida i no disposa de diners com per fer front a una despesa improvisada de només set-cents euros.
Dic més de mitja vida, perquè estadísticament la gran majoria comencem a treballar cap als divuit anys, una vegada hem acabat l’ensenyança obligatòria. Aleshores, és incomprensible arribar a aquesta franja d’edat i no poder gaudir perquè o la persona està massa endeutada o no té diners suficients, se’ls ha gastat en coses que no li aporten cap benefici econòmic. És a dir, quan ja hem passat per totes les etapes de la vida: hem viscut desamors, hem fet bogeries per amor, hem perdut la feina i n’hem trobat una altra, hem anat a treballar sense haver dormit, etc. Doncs, ara que tenim la ment educada contra els canvis d’humor, els complexos físics, el què diran i l’opinió dels altres ja no ens condiciona per gaudir dels nostres plaers, ens trobem que no tenim diners o la llibertat econòmica suficient per fer-ho. Com per exemple, hi ha qui vol tenir una moto, anar més sovint de viatge, fer-se una operació d’estètica, operar-se la vista, etc.
La persona s’adona que ha viscut contra corrent, per inèrcia social, fent allò que els anuncis de televisió li dictaminaven i, encara pitjor, en cap moment s’ho ha qüestionat perquè donava per fet que era la norma a seguir. Ara que es veu més a prop de la mort que de la vida i que té ganes de fer coses, de gaudir del poc temps que li queda, no pot fer-ho per culpa de la falta de diners. Aleshores, si no és el teu cas i tens certa llibertat econòmica, és el moment de fer-ho, no cal esperar a estar jubilats per gaudir dels diners, ni a tenir una crisi existencial per justificar-ho. Centrat en els teus plaers i donat permís per fer-ho sense sentir-te culpable, perquè són els teus diners i no has de donar explicacions a ningú. Tenies l’opció de fer com la majoria, de viure només pensant en el moment i deixant de banda el demà. Doncs, ara és el moment de premiar-te per l’esforç mental realitzat perquè no és fàcil separar-se del pensament col·lectiu. El que ens diu com comportar-nos per a no diferenciar-nos de la resta i així no sentir-nos exclosos, ni afectats per les seves mirades i comentaris.