El cap del Laboratori Nacional d’Epidemiologia, David Vilanova, desgrana alguns dels dubtes sobre la nova variant del coronavirus, l’òmicron, convida les persones reticents a la vacunació a fer-ho pel seu bé, però també per el de la resta societat, i recorda que sense una organització mundial, gràcies a la qual la immunitat arribi a tots els països, serà difícil posar fi a la pandèmia, i a les seves restriccions econòmiques i socials.

–Què sabem de la variant òmicron?
–Sabem més coses de les que sabíem fa unes setmanes quan va aparèixer a Sud-àfrica. Sabem, de moment, que comporta moltes mutacions a l’espícula del virus i que ens ha sorprès per la seva gran quantitat de variants. També tenim una primera imatge del seu grau d’infecció per com es comporta en la població sud-africana, malgrat que ja és oficial que està estesa per molts països d’Europa. Però el més important és que comencem a tenir alguns treballs sobre la seva capacitat d’evadir el nostre sistema immunitari o els seus efectes en funció de la immunitat de cadascú, ja sigui per infecció natural prèvia o per la vacunació. 

–En què es diferencia de la resta de soques que han aparegut fins ara?
–Si comparem amb la variant delta, que és potser la que tots més tenim en ment, sabem que a priori és una mica més transmisiva, que es transmet més ràpidament i que les seves mutacions redueixen una mica l’efecte de la vacunació, però no crec que això sigui motiu de preocupació ni que calgui pensar en crear una nova protecció davant d’aquesta variant.

–Els experts diuen que la persona que té dues dosis i ha passat la malaltia no en necessitarà una tercera. Això pot canviar en funció de l’evolució de l’òmicron?
–El fet que la variant es transmeti més ràpidament no vol dir que sigui més agressiva, però evidentment sí que hi ha més possibilitats que s’infecti molta més gent i, per tant, augmenti el nombre de casos. Dit això, les dades que tenim de Sud-àfrica suggereixen que a nivell clínic els casos d’òmicron són més lleus i en poblacions més joves, però encara hem d’esperar una mica per saber com afecta a les edats més complicades, que serien les que estan per sobre dels 65 anys. Hem de ser prudents, tot i que creiem que les vacunes actuals haurien de funcionar. 

–Tancar les fronteres serveix d’alguna cosa o és més una decisió geopolítica que no pas de salut?
–Tancar les fronteres no serveix absolutament per a res. A més, va en contra del que busquem a escala mundial que és no estigmatitzar un país per l’aparició d’una nova variant. Quan Sud-àfrica anuncia que ha descobert l’òmicron i automàticament s’anul·len tots els vols cap aquell país, el que es fa és penalitzar els seus ciutadans i, sobretot, els científics que han donat l’alerta. És a dir, pot crear l’efecte contrari del que justament volem que és compartir la informació, perquè el que no podria ser és que els països no declaressin l’aparició d’una nova variant per por que els tanquin les fronteres. El que sí que és positiu i pot frenar la propagació del virus com una estratègia global és reforçar els controls a les fronteres amb tests d’antígens o PCRs. 

–Quin escenari ens trobarem en els pròxims mesos?
–Segurament l’òmicron acabarà dominant, però no podem excloure la possibilitat d’una cohabitació amb altres variants. Això no ho sabem, perquè a Sud-àfrica no hi ha molta presència de delta, i per aquest motiu precisament l’òmicron s’ha fet tan forta. Ara bé, la competició a Europa pot ser més directa i o bé s’acabarà imposant de manera gradual o bé convivint amb la resta de soques.

–Quina responsabilitat tenen els països occidentals amb el seu acaparament de vacunes en l’aparició de mutacions?
–La vacunació no atura les mutacions i el virus continuarà evolucionant per molt que ens vacunem. Cada vegada és més possible que el virus es quedi amb nosaltres molts anys, però l’objectiu és arribar a un nivell de contagis més o menys estable, que avui encara no hem assolit, i és probable que amb el temps la Covid-19 es converteixi en un virus estacional, com tants altres. Ara bé, aquesta situació es podria avançar si els països amb pocs recursos tinguessin accés a la vacunació, fet que malauradament no s’ha aconseguit i no només a l’Àfrica, sinó també a altres regions del món com l’Amèrica Llatina o l’est d’Europa. Per exemple, la taxa de vacunació a Sud-àfrica és del 24%: amb un escenari així, el virus es propaga molt ràpidament i amb la mobilitat mundial és molt fàcil que arribi a qualsevol racó del planeta. 

–Hi ha hagut un malentès social sobre l’eficàcia de les vacunes?
–Sí, perquè els estudis clínics, que és un concepte molt diferent al dels experiments, que van fer tant Pfizer com Moderna, el que indiquen és que una persona vacunada té menys perill d’acabar a hospitalitzada que una no vacunada. A vegades, per desconeixement, s’han dit coses que científicament no són certes, com que el que faria la vacunació seria reduir la transmissió del virus i acabar amb la pandèmia. La funció d’una vacuna sempre és i serà reduir els símptomes quan una persona s’infecta. Tant de bo que les proves que s’estan fent amb el que es diu vacunes estèrils assoleixin que quan algú s’infecti, no tingui la capacitat de reinfectar-se. Aquest tipus de vacuna existeix i s’hi està treballant, però no és el que tenim ara mateix. 

–Quina fiabilitat tenen les mostres que s’extreuen de les aigües residuals, i que confirmen que a Andorra encara no ha arribat l’òmicron?
–Aquestes són unes dades que en diem qualitatives, perquè sí que una anàlisi d’aigua ens pot dir si hi ha la variant delta o òmicron, però no és un indicador quantitatiu. Nosaltres estem fent seguiments genòmics, i en aquests moments encara no hem detectat l’òmicron, però és possible que ja hagi arribat a Andorra. Penso que anirà apareixent a poc a poc i que en un parell o tres de mesos ja serà la més freqüent.

–Un cop arribi aquesta variant, en vindran de noves?
–I tant, el virus no pararà de mutar mai perquè sempre s’adapta a l’entorn en el qual viu. Per exemple, la teoria més probable, però que no s’ha pogut demostrar, de l’última variant sud-africana és que es va originar en un pacient immunodeprimit amb Covid persistent. Sovint els virus es van multiplicant en aquestes persones i així es com apareixen les mutacions. A més, quan hi ha molta incidència i el virus es propaga per tot arreu i hi ha un gran col·lectiu de persones no infectades ni vacunades, hi ha més probabilitats que es vagi reproduint, cometent errors, i muntant, per la qual cosa, no només l’òmicron no és l’última variant, sinó que en sortiran moltes més. De fet, de la variant delta es van registrar una setantena de subvariants. Haurem de veure com la nostra immunitat ens protegeix i com evolucionarà el virus perquè cada vegada ens afecti menys i sigui menys sever, fins a arribar a ser un coronavirus completament estacional.

–I la tercera dosi serà l’última o caldrà anar posant-ne de recordatori?
–Això queda condicionat a l’evolució del virus, és a dir, si acaba sent un virus estacional com un refredat comú no caldrà, però si manté l’afectació clínica actual en algunes persones, pot ser que acabi entrant dins el procés de vacunació anual. Si aquest és el cas, també és probable que afecti només als col·lectius més vulnerables, com passa amb la grip.

–Quina valoració fa de la situació actual al país?
–Tenim molta incidència, però és interessant perquè no tenim la pressió sanitària que hem patit en onades anteriors. Jo crec que si comparem les restriccions actuals amb les que teníem fa un any, estem força bé. És cert que s’ha hagut de tornar a tancar l’oci nocturn, però la societat no està confinada i, des del meu punt de vista, no tornarà a passar res semblant. L’important és poder continuar fent una vida relativament normal, malgrat que la incidència del virus sigui elevada, ja que mirar el nombre de casos actius és interessant, però no significatiu. Mai hem tingut tants positius com ara a Andorra, però estem en una situació, de moment, controlada.

–I eren necessàries les últimes restriccions decretades, com l’ús de la mascareta al carrer?
–La mascareta sempre és una aliada i mai hi ha una sola mesura que per si sola sigui la solució, per això es recomana l’ús de mascareta, la vacunació, el distanciament social... Tenint en compte el moment en el qual ens trobem, amb el 83% de la població vacunada, i el context mundial, les mesures es prenen per prudència. El moll de l’òs, però, és poder arribar a les persones que no es volen vacunar perquè sense això les restriccions no s’eradicaran. 

–Com es pot arribar a aquesta gent? Alguns països es plantegen fer la vacunació obligatòria.
–Apostant per la responsabilitat. Al final, la persona que decideix no vacunar-se ho fa perquè no vol, però les dades demostren que el risc de patir una Covid severa o persistent és molt més elevat que en el cas dels vacunats. És més, els hospitals i les UCIs de tot el món són plenes de no vacunats i clarament són el col·lectiu més afectat en comparació amb la resta de la població. Seria important que entenguéssim els neguits d’aquestes persones, perquè obligar-les és complicat. Cal més pedagogia, parlar amb elles i aportar respostes científiques a les seves preocupacions, perquè no sempre les informacions que apareixen a les xarxes i als mitjans són fiables.

–Veu correcta, però, la decisió de demanar el certificat Covid per fer qualsevol activitat?
–Això és una decisió que pren el Ministeri de Salut en la qual jo no hi entro, però el que sí que puc dir és que hi ha altres maneres per intentar garantir la salut de les persones. Posicionar el test d’antígens com un requisit per, per exemple, anar a sopar o entrar en una discoteca seria una bona opció, perquè una persona pot ensenyar el certificat Covid, perquè està vacunada, però en aquell mateix moment estar infectada i no saber-ho. Ja portem més d’un any i mig de pandèmia i hem pogut aprendre les coses que funcionen i les que no. Penso que el certificat Covid s’ha fet clarament per incitar la gent a vacunar-se, però implantar els tests d’antígens podria ser una mesura per ajudar els sectors que més malament ho estan passant.

–Ara que tenim perspectiva, què creu que es podria haver fet millor?
–Segur que hi ha moltes coses i una de les assignatures pendents és que sempre hem anat a remolc del virus, primer sense mascaretes, després sense vacunes... Hi ha hagut una desorganització mundial.

–Creu que la normalitat tornarà algun dia?
–Soc optimista i crec que sí, perquè tard o d’hora tots passarem la malaltia, perquè és un virus que es transmet tan ràpidament que és impossible posar-hi fre. I en aquest sentit, millor està vacunat, perquè entre la immunització general i una evolució menys efectiva del virus la situació podrà tornar a la normalitat. Jo sempre he dit que en teníem per dos anys ben bons... Però necessitem que tots els països del món vagin alhora. I això és molt complicat.