El Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (SEAIA) va intervenir l’any passat per a ajudar un total de 137 joves entre els 16 i 18 anys que es troben en situació de risc. Es tracta d’un augment del 110%, ja que el 2019 la xifra va ser de 63. En aquest sentit, el SEAIA va atendre un total de 263 adolescents i infants l’any passat, 12 menys que l’anterior. Així ho van explicar la secretària d’estat d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Teresa Milà, i el director del Departament d’Infància, Adolescència i Joventut, Jordi Olivé.

Entre les dades del SEAIA, cal destacar la important disminució en la intervenció als més petits. Pel que respecta a la franja d’edat des dels quatre als 10 anys, es van produir un total de 35 accions, un 63% menys que les que es van dur a terme el 2019, que van ser 63. Quant als menors de tres anys, es van comptabilitzar 12 actuacions el 2020, un 57% menys que en el curs anterior. D’altra banda, els adolescents d’11 a 15 anys van mantenir una línia similar, però a la baixa, amb 79 casos, un 7% menys respecte a les últimes dades.

La notable variació dels casos detectats depenent de l’edat ha estat condicionada per la situació de confinament. Aquesta va dificultar els treballs amb grups de menys edat, segons Olivé: «La impossibilitat d’intervenció directa per part dels professionals, pel confinament, ha dificultat la detecció d’aquestes situacions». Així, va assegurar que en els adolescents «va ser més fàcil fruit de les trobades telemàtiques». L’augment de casos en els adolescents té relació amb la pandèmia, segons Olivé: «Van tenir més dificultats a l’hora d’assumir el confinament i més nivell d’ansietat, estrès, agreujament de problemes de salut mental o dificultats de relació amb el nucli familiar». 

Pel que fa a les causes detonants d’aquestes situacions, la més destacada és la negligència en la cura i atenció dels menors, que engloba un 42% del total. La incapacitat parental va suposar el 19%. Les situacions provocades pels adolescents amb conductes de risc va ser un 16% i la violència de gènere va suposar un 9% de les causes. A més, els conflictes greus amb els progenitors, el maltractament físic i el maltractament psicològic presenten un 4% cadascun. Finalment, es van detectar dos casos de violència filio-parental (1%) i l’últim 1% es deu a altres factors.

D’altra banda, el Servei Especialitzat d’Acolliment Familiar, durant l’any passat, va fer dos nous acolliments en famílies alienes i es van atendre 33 infants i adolescents i 26 famílies. En total, hi ha 27 menors acollits en famílies extenses i set en famílies alienes, seleccionades a través d’una borsa d’acollida. Segons la tipologia, el 67% dels acolliments van ser de curta durada, el 16% de llarga durada o permanent i el 17% de famílies col·laboradores.

Olivé va recalcar que «el nombre d’acolliments familiars és superior al d’infants i adolescents que restin en acolliment residencial». D’altra banda, la despesa generada dels acolliments familiars va ser de 113.030,08 euros, un 4% més que el 2019.

El Servei de Trobada Familiar, destinat a atendre i prevenir la conflictivitat que sorgeix en les relacions familiars, va atendre 58 casos. D’aquests, 19 són nous casos i la resta són expedients d’anys anteriors.
Un altre dels punts tractats per Olivé va ser el Servei de Psicòleg Forense. D’aquest apartat, va destacar que el 2020 es van obrir sis expedients per presumptes abusos sexuals i un per presumpte maltractament físic.

Al Centre Residencial d’Acció Educativa La Gavernera es van atendre 25 casos. En menors de sis anys es van registrar tres atesos i un ingressat. Entre els set i els 12, va haver-hi tres casos i cap ingressat. Al grup de 12 a 18 anys es van presentar un ingrés d’urgència i dues persones ingressades judicials, i en total es va atendre 19 menors.