El Ramon Tena va ser el primer professional a inscriure’s al Registre de Mediadors d’Andorra. Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Mediació el darrer 21 de gener, Tena fa balanç de la situació de la mediació al país i analitza els reptes pendents.

–Quina és la tasca d’un mediador?
–Un mediador bàsicament el que fa és crear un espai de diàleg on les parts es puguin escoltar i així entendre el seu conflicte des de tots els punts de vista, i també d’una  manera més ordenada. Sobretot, el que fa és ajudar-los a negociar de manera que es puguin resoldre aquells punts de controvèrsia. La diferència que hi ha amb el sistema judicial és que normalment el que faria un Batlle és dir què s’ha de fer, i nosaltres el que fem és ajudar que siguin les mateixes persones implicades qui el resolguin.

–Com ha estat l’experiència del 2020?
–Crec que per comprendre una mica com estem en mediació, s’ha d’entendre que ara mateix a Andorra hi ha dues realitats paral·leles, i que les dues són totalment legítimes i reals. D’una banda, ara mateix a Andorra tenim el Servei de Mediació que és un servei que depèn del Ministeri de Justícia i és gratuït. Llavors, pel que s’ha publicat aquests dies als mitjans de comunicació, sembla que funciona i té força activitat, i que desenvolupa una tasca important en la promoció de la mediació. Però al mateix temps, pensem que no està del tot ajustat a la Llei de Mediació, perquè la llei és posterior a la creació del servei. Aleshores, això potser és un element que s’hauria de mirar.

De l’altra banda, hi ha el Registre de Mediadors d’Andorra, que és un registre de persones que segons la Llei de Mediació tenen els requisits per poder actuar com a mediadors, no només amb temes familiars que és el que tracta específicament el servei públic, sinó amb qualsevol temàtica: temes empresarials, de lloguer, d’impagaments, de conflictes entre socis, empreses familiars… I ara mateix aquest registre no té gairebé activitat. Actualment, som 11 mediadors i estic en contacte molt sovint amb tots els que també en formen part, i això és una cosa que hem compartit entre nosaltres: durant els anys 2019 i 2020, que han sigut els dos primers anys de funcionament d’aquest registre, no hem tingut gairebé activitat. Per això, a vegades quan mires els mitjans de comunicació segons qui digui o a qui escoltis, sembla que la mediació va molt bé o que no acaba d’arrencar, i aquesta segona visió potser és també la meva.

–I què creu que faria falta per acabar d’impulsar la mediació també al sector privat?
–Considero que tenim tres reptes principals. El primer és que la gent sàpiga què és la mediació, i en això estem millor que fa dos anys, però encara hi ha persones que quan els parles de mediació no acaben de saber molt bé de què se’ls està parlant. El segon repte és donar-li vida i activitat a aquest registre de persones mediadores. I això bàsicament vol dir, que les persones que estem en aquest registre comencem a rebre derivacions, ja sigui tant per part de la Batllia com d’advocats, o inclús de qualsevol entitat que tingui un conflicte. És a dir, que els mediadors del registre comencin a rebre casos, perquè ara, l’únic que en gestiona és aquest servei de mediació públic. 

I finalment, el tercer repte té a veure amb els recursos. Si es vol implantar la mediació se li han de dedicar recursos. És una eina molt nova que la gent no coneix; i no només que no coneguin, sinó que no s’hi deriva mai. Penso que és una forma diferent d’enfocar un conflicte, perquè normalment es pensa: agafo un advocat i vaig a la Batllia, i el batlle ja em dirà a veure què he de fer. Això és una filosofia totalment diferent que quan es va a veure un mediador, que el que farà és ajudar-me que sigui jo mateix qui trobi les solucions en aquest conflicte. 

Llavors, jo crec que si tu vols fer això i fas una llei, el següent pas ha de ser dedicar-li recursos. I recursos no només és diners, que també, però és a la vegada temps i persones. Una de les demandes que he fet vàries vegades és que es faci un pla de treball de com s’implantarà la mediació, és a dir, de com s’aplicarà aquesta llei i dotar-ho dels recursos necessaris. Perquè penso que des del sector privat o la societat civil s’estan fent coses, i cal aplicar-hi recursos des del sector públic. Per exemple, l’Associació de Jutges i Fiscals per la Promoció de la Mediació (Jifme) va fer una simulació de mediació; la Cambra de Comerç està treballant en un centre de gestió de conflictes; els mediadors que treballem a títol privat fem feina d’anar a veure gent... En definitiva, penso que aquests recursos, el 2021, necessitariem que el sector públic també els posi, i això és un tema de voluntat política.

–Creu que desenvolupar la mediació ajudaria a descongestionar la Batllia?
–Jo crec que sens dubte ajudarà que la Batllia vagi una mica menys ofegada de casos, i penso que és una cosa força necessària, perquè quan parles amb operadors judicials, Fiscalia, advocats o fins i tot notaris, m’ha semblat que tothom està d’acord que la crisi econòmica i social que segueix a la sanitària farà que la conflictivitat augmenti molt, i també ho facin el nombre de demandes judicials. Si amb la mediació podem treure alguna d’aquestes demandes de la via judicial o a gestionar-les, penso que contribuirà bastant. Sóc optimista en aquest sentit.

–Ha mencionat la simulació de mediació del darrer dia 21. Com va anar?
–Molt bé. Penso que tots els que hi van participar van acabar molt contents, i el retorn que he anat rebent de gent que es va connectar al Zoom per veure-ho és força positiu, penso que per dos motius. Un és que va ajudar a entendre molt bé com funciona una mediació per dins, és a dir, no tant que és perquè això ho sap tothom en l’àmbit judicial, sinó més aviat com funciona o quines tècniques apliquem. I en segon lloc, penso que va ser molt positiu perquè es va poder veure que en un procés de mediació, l’advocat sempre continua vinculat al seu client. A vegades, es deia que als advocats els hi fa una certa recança la mediació perquè els hi sembla que potser perden el client, i penso que amb accions com aquesta simulació queda força clar que en un procediment de mediació necessiten a l’advocat.
De fet, en una altra acció que vaig participar pel Dia Internacional de la Mediació és en la formació que han de seguir els batlles que estan en pràctiques perquè ara se’ls hi està donant una formació sobre mediació. I de cara al futur pròxim, en concret al maig, entra en vigor el Codi de Procediment Civil, que presta molta atenció a aquesta mediació. En definitiva, penso que la mediació és molt important i molt necessària amb el cop que ens vindrà aquest any i el vinent en termes socials i econòmics. Crec que la conflictivitat augmentarà molt, perquè sense ser psicòleg, quan vaig pel carrer noto que estem tots més nerviosos, neguitosos, saltem a la mínima... Així que la mediació pot ajudar a pal·liar els efectes d’aquesta conflictivitat. H