Ni el fred ni les contínues amenaces que va plantejar el vent durant tot el dia van impedir que la tradicional escudellada de Sant Antoni fos un autèntic èxit tant a Encamp com a Canillo. D’aquesta manera, el repartiment d’escudella dut a terme ahir va tornar a demostrar que l’esdeveniment gastronòmic comunal per antonomàsia del panorama andorrà no passa de moda, sinó que es transmet de pares a fills mentre els avis expliquen l’origen de la mateixa als més petits.

Així, el famós menjar es va celebrar a la plaça dels Arínsols d’Encamp amb les grans novetats del canvi d’ubicació i la inclusió de l’escudella per celíacs.  De fet, la cònsol major de la parròquia, Laura Mas, va declarar que «havíem previst unes 50 racions i, a partir d’ara, mirarem de fer-ne més o menys per a pròximes edicions» i va posar èmfasi que també es va comptar amb tortell i pa sense gluten per qui ho necessités. Pel que fa als plats, en aquesta ocasió es va decidir que estiguin il·lustrats amb Santa Eulàlia, ja que «és una església important per a nosaltres i ho volíem reflectir al plat d’escudella».

S’ESGOTEN LES RESERVES/ D’altra banda, la celebració a la parròquia canillenca també va comptar amb una gran afluència de públic de totes les edats i amb la variació en el repartiment del menjar, ja que des del comú es va apostar per situar olles a cada taula per evitar que es formessin cues.

Això sí, el que l’actual corporació no va poder solucionar és la gola de la població per esgotar les 1.000 racions només 20 minuts després de l’inici de l’escudella. En aquest sentit, l’actual cònsol major, Francesc Camp, va comentar que «crec que la gent que s’ho emporta a casa és per un familiar o per persones gran o que estan de baixa. Espero que no sigui per omplir carmanyoles de manera innecessària després d’haver menjat la seva ració».

El repertori d’olles, plats, cassoles, carmanyoles i diversos artefactes per emportar-se l’escudella cap a casa va aconseguir que el tradicional menjar no es pogués veure acompanyat de la sopa, ja que es van esgotar les reserves i només va quedar carn d’olla. Una oportunitat que tampoc va passar desapercebuda per ningú.